Sobre l’amor empíric

Del divà estant (II)

CN | Eugeni Gregori-Climent

Un tret típic de l’amor romàntic és la idealització de l’Altre. És a dir, que més que de l’Altre, ens enamorem de la idea que ens en fem. L’amor romàntic seria, doncs, una fantasia viscuda com a veritat, tot fent coneixement inútil de la realitat (1). Nihil novum sub sole (2). Ja va assenyalar algú que l’amor romàntic és un estat psicòtic transitori.

En conseqüència, la nostra higiene mental i espiritual, en bona part , depén de la seua desmitificació. Com  a referent, ens pot ser útil el novel.lista, Sthendal. Com a mostra, aquest pomell de cites de “Del amor”: la branca de Salzburg – una metáfora sobre l’amor- i la cristal.lització, una consideració sobre la seua natura i l’enfolliment de l’oficial bàvar.

• (…) Si es deixa al cap d’un amant treballar durant vint-i-quatre hores, resultarà el següent:

En les mines de Salzburg, es tiren a les profunditats abandonades de la mina una branca d’arbre despullada de les seues fulles per l’hivern si se’n trau al cap de dos o tres mesos, està coberta de cristalls brillants; les branquetes més xicotetes,,, no més grosses que la pota d’un pardalet, apareixen guarnides d’infinits diamants, trèmuls i enlluernadors; imposible reconéixer la branca primitiva.

Això que jo anomene cristal.lització és l’operació de l’esperit que en tot succés i en tota circumstància descobrix noves perfeccions en el ser amat (…).

• (…) “Jo veia l’oficial enamorar-se de la manera més patent de l’encisadora italiana (…)No tardaren a sorprendre’m les estranyes confidències que em va fer, sense dsaber-ho, l’oficial bàvar (…) que de vegades parlava sense saber a qui ni allò que deia. Jo li ho vaig fer notar a Madame Gherardi, que, sense la meua advertencia s’hauria perdut aquell espectacle, al qual no és mai insensible una dona. Allò que em xocava era el to de follia que anava augmentant sense parar en les reflexions de l’oficial: constantment anava trobant a aquella dona perfeccions més invisibles als meus ulls”(…)
• (…) Eixa és la raó per la qual l’amor és la més forta de les passions. Enl es altres, els desitjos s’han d’acomodar-se a les més fredes realitats; ací són les realitats les que s’apressen a amotlar-se als desitjos. Per això, és aquesta la passió en què els desitjos violents troben els majors gojos. (…)

Un altre tipus d’amor, en les antípodes de l’amor romàntic, és l’amor empíric Una de les seues bases, el principi de l’esperit positiu del sociòleg, August Comte: “”la imaginació s’ha de subordinar als fets”. En l’amor empíric, per tant, no hi haurà lloc ni per a la idealització de l’Altre ni de la relació en sotmetre’s les fantasies i abstraccions amoroses als fets.

L’amor empíric, doncs, és un amor concret – tant en la forma com en el fons de l’Altre i de la relació. Com ara, s’hi enamorem de la mirada de l’Altre, de la seua veu, del seu caminar, del seu estil, del seu cos, de la seua intel.ligència, del seu discurs, de la seua cultivació…; de la reciprocitat i de l’harmonia de la relació, etc. Però en l’amor empíric tot és  relatiu. No hi ha absoluts. I l’atractiu de cada element  concret d’amor depén del rerefons del subjecte enamorat.

Però, tot i estar d’acord que l’amor empíric és un amor veritablement real, potser, s’hi objecte que, tractant-se de l’amor, és massa analític i poc global. Deia el psiquiatre i psicoanalista, Ricardo Sanz, que “una ferida forta pot provocar la mort, però moltes xicotetes també. Doncs, si se’m permet  l’analogia, un encadenament d’enamoraments concrets pot crear una predisposició cap a l’Altre, una emergència (3), que, tot actuant com profecia que s’autocomplix, genere una totalitat: l’amor global.

• • Vore DEL DIVÀ ESTANT (I): Una realitat irreal.
  • No hi ha res nou sota el sol.
  • Un exemple del psiquiatre i psicoanalista, Ricardo Sanz: EEUU. En un hangar monumental creat per a fer proves espacials, un dia s’hi produix una impressionant tempesta amb forts trons i rellamps. La tempesta no era un element de l’hangar. Va ser una emergència, que, tot canviant el context, va fer sorgir una totalitat: l’hangar va esdevindre l’espai.