Seguint amb les activitats proposades per la Comissió d’Activitats Extraescolars del CEM. L’alumnat de primer d’ESO i tercer d’ESO han elaborat una sèrie de relats amb la temàtica de la Fira de Castelló.
El següent relat és de Laura Albero López, alumne de tercer d’ESO de l’IES Vicent Gandia
FIRA SENSE FIRA
Com diuen els iaios i les iaies “a la fira no vages si no tens diners que veuràs moltes coses i no et compraràs res”.
Ara que s’acosta Santa Llúcia seria habitual escoltar aquesta frase a les cases, però aquest any és diferent. Perquè enguany ni amb diners ni sense, el que no hi ha és fira.
Normalment els mestres tenien el detall de posar-nos un muntó de deures i algun examen amb tota la bona intenció de que no eixirem i caiguérem refredats ja que també diuen que a la Fira s’agafen els constipats i es passen al Nadal. Enguany estem agraïts de que no ho hagen fet .
El WhatsApp està callat.
No hi ha plans d’eixir ni de quedar, no sabem on anar i no sabem què fer. Els carrers on es munta la fira estan buits i despagats. No hi han llums, colors i tampoc hi ha soroll. No hi ha crits ni carreres de xiquetes i xiquets per pujar a les atraccions. Les úniques carreres són les de les fulles caigudes dels arbres per la tardor i empentades pel fred vent.
Estem en Fira sense Fira, com hem estat en Festes sense Festes.
Des de casa recorde, quan de menudeta, l’emoció i el nerviós recorria el meu cos preguntant una i altra vegada als pares si ja era hora d’eixir de casa per anar a la Fira. Impacient i fins i tot impertinent fins que abric, bufanda i guants al damunt i cap allà.
El WhatsApp continua callat.
El primer any d’eixir sola amb les amigues. Ja érem fadrines. Ja podíem anar soles a la fira. A l’abric, la bufanda i els guants es va afegir una bosseta de mà per al diners i les fitxes per pujar a les atraccions i comprar xurros, cotó de sucre, creïlles fregides, una poma de caramel o un tros de coco. Si sobraven diners calia tindre un detall amb els iaios i comprar-los algun dàtil.
El WhatsApp continua callat.
Ja eixim de nit. Tot es veu diferent. Les llums són més brillants, els colors més intensos, la música més animada i el fred molt més fred. Estem assegudes a les banquetes dels cotxes de xoc xarrant de qualsevol cosa i pujant de tant en tant per fer una volteta. Gelades com un poll i amb les butxaques escurades cap a casa.
El WhatsApp continua callat.
Ja ens hem fet la idea que ens quedem sense Fira, però caldrà quedar per parlar amb nostàlgia de les fires passades i sobretot mirar amb il·lusió i esperança a les fires futures.
El WhatsApp desperta.
El grup s’anima. Comencen les converses. Algun acudit i algun mem de fira.
La vida continua …
Laura Albero López
IES Vicent Gandia
