Encara no fa tants anys la recollida local dels residus era una gestió municipal més senzilla i més econòmica, en gran part perquè el volum d’aquests era molt menor i se’n reutilitzaven més, com ara, restes de menjar per als animals, femer que després servia per abonar el bancal, envasos retornables , inexistència de brics, bosses i botelles de plàstic, ús casolà de recipients, venda de draps, cartó i paper al “drapero”, canvi de pells de conill al pellero, etc. Era una cultura menys consumista i, potser, més sostenible i circular que l’actual. Però tenia també una part negativa, era poc respectuosa amb el medi ambient perquè es tiraven moltes deixalles, sense control, als marges, les séquies, els rius o bé es cremaven sense cap control. L’ajuntament contractava el servei de recollida diària, casa per casa, passava el “basurero” amb el carro, tractor o camió que recollia els residus i els dipositava en un lloc determinat del terme conegut per la “basura” . El cost econòmic era mínim, es valorava l’aspecte sanitari, però no es tenia en compte el mediambiental.
Actualment el model de recollida ha canviat perquè la forma de viure és distinta, la societat, en general, fa del consum la seua diversió i l’esport predilectes, la qual cosa genera una quantitat de residus que creix geomètricament, molts dels quals no existien fa cinquanta anys i d’altres són nocius per a la salut i el medi ambient: “D’estràbics”, envasos per a líquids, plàstics, “porexpan”, pintures, piles, metalls diversos, material elèctric, informàtic i tecnològic…
L’increment dels residus complica la seua gestió
L’augment del volum i la diversitat dels residus ha complicat proporcionalment la seua selecció i recollida. La recollida selectiva dels diversos materials per poder-los reutilitzar o reciclar permet estalviar recursos escassos i energia en l’elaboració de productes a partir de les matèries primeres. La recollida selectiva és fonamental per a la sostenibilitat econòmica i mediambiental. Disposem de diferents contenidors, vehicles i professionals especialitzats de recollida, abocadors i instal·lacions amb equipaments tecnològics per al reciclatge, tractament i/o eliminació quan hi ha riscos de contaminació ambiental.
La clau de volta de la recollida selectiva és la selecció que la ciutadania i els establiments, de tot tipus, fan dels residus que dipositen als contenidors o a l’ecoparc i que , després les administracions, ajuntament i consorci Ribera-Valldigna, han de gestionar.
Gràfics elaborats amb les dades publicades al web de CRiV (https://riberaivalldigna.sedelectronica.es/transparency)
Quan el materials arriben correctament separats als contenidors, les plantes de reciclatge els aprofiten millor i el cost de separació és menor, amb la qual cosa es redueix el cost de la gestió, així com la quantitat de materials que es dipositen als contenidors generals (verds obscur) de la via pública.
És per això que des de la regidoria de Medi Ambient, amb la distribució de bosses de colors, promou la participació activa per a la separació eficient dels residus, obtenint el resultat desitjat: Una disminució significativa i sostinguda de les quantitats de fem no separat, com ens mostra el gràfic anterior.
El cost de la recollida dels residus
La recollida selectiva està organitzada en contenidors de diferents colors, blau per a paper i cartró, groc per envasos, verd per al vidre, específics per al olis i el general, de verd més obscur, en el qual dipositen tota la resta de residus. Estem gestionant la incorporació del contenidor de color marró exclusivament per a la matèria orgànica. També, dues vegades al mes (dies 1 i 15 de cada més o es laborables següents, si són festius), són recollits de la via pública aquells materials que pel seu volum no s’haurien de dipositar als contenidors anteriors. És evident que el millor residu és aquell que no produïm.
Segons les estadístiques una família de tres membres pot generar 1,4 tones de residus a l’any. A Espanya es generen anualment una mitjana de 463 quilos de residus per persona a l’any i només un 27,21% (126 quilos) es diposita correctament en els contenidors de reciclatge, el altres 337 s’han de reciclar, segons dades de la Comissió Europea en 2016. A Castelló estàvem a 375 (en 2015) i hem passat a 361, 355 i, hem acabat 2018, a 333 quilos per persona i any. Aquests residus seguiran el procés explicat al punt anterior fins que siguen reutilitzats o eliminats. La legislació obliga les administracions a gestionar els residus de manera selectiva amb la dotació d’ infraestructures i instal·lacions que garantisquen la protecció de la natura i, naturalment, el cost d’aquesta gestió la paguem els ciutadans. Els residus no desapareixen quan els tirem als contenidors, nosaltres els generem.
Gràfics elaborats amb les dades publicades al web de CRiV (https://riberaivalldigna.sedelectronica.es/transparency)
Si observem els gràfics referits a Castelló i al Consorci, constatem que la tendència local del total de tones dels residus del contenidor general (verd obscur) és a baixar, mentre que al conjunt del Consorci Ribera-Valldigna és a pujar. Això vol dir que, cada vegada, estem fent millor la recollida selectiva i, per tant, estem utilitzant de forma més responsable els contenidors de colors: cartró-paper, envasos i vidre. Quan més volum de material deixem als tres contenidors específics, menys en tirarem al general, amb la qual cosa obtindrem més ingressos i menys despeses derivades de la separació dels materials del contenidor verd obscur.
Què paguem en les taxes de la recollida dels residus?
Paguem dues taxes: Una municipal per la recollida, i l’altra de la Diputació pel tractament i separació dels residus al Consorci Ribera-Valldigna. Aquestes taxes inclouen tota la gestió de recollida, transport, separació, depuració i tractament dels materials amb totes les garanties sanitàries i mediambientals.
Aquests costos depenen del nombre d’habitants als qual es dóna servei, de les diverses recollides que es realitzen, del nombre de contenidors de cada tipus, de la quantitat de dies de recollida, del quilometratge que fan els camions, de les tones arreplegades i del temps invertit en recollida.
La pregunta que ens faríem ara seria, per què si ha disminuït la quantitat de tones del contenidor general, han augmentat les taxes? L’explicació és que el Consorci no té un abocador final per als residus, abans aquests es dipositaven al de La Costera, però ara han de portar-los a Múrcia i això, ha incrementat els costos de transport. Esperem que en un futur pròxim tindrem un abocador final més a prop, Tous o Guadassuar, i els costos de transport seran més baixos.
Quin futur volem?
Quan parlem de residus l’ideal és avançar en la cultura de les R, que ja són 4: Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Recuperar (amb materials reciclats); fins i tot una cinquena R, Repensar els hàbits de consum). Tots, administracions, famílies, institucions educatives, societat civil, món empresarial… hem d’insistir en els temes de reciclatge i en la implementació de l’economia circular, sobretot les industries. Sistemes com ara, Dipòsit, Devolució i Retorn s’estan demostrant molt eficients allà on s’han implantat. Estem immersos en una cultura excessivament consumista. Comprem el que realment necessitem? Tindre més diners no implica tindre més dret a contaminar.
Els informes de la Comissió Europea destaquen que encara caldrà fer un gran esforç perquè Espanya arribe al 50% de reciclatge que és l’objectiu europeu per al 2020 i que una de las grans mancances en la gestió de residus és l’escassa recollida selectiva de matèria orgànica. Encara és molt baixa la implantació dels contenidors de color marró i ja estem a projectant la recollida selectiva dels “VOLUMINOSOS” pel seu posterior reciclatge i aprofitament.
Segons dades del Banc Mundial, els residus totals creixeran un 70 % al 2050 i que els països més rics, els quals representen el 16 % de la població mundial, generen més d’un terç (34%) dels residus del planeta. Tindre més diners no dóna més dret a contaminar.
La ciutadania hem de ser conscients que una part important de la millora de l’entorn més pròxim i del medi ambient general, depèn de nosaltres amb el consum responsable, la pràctica de les Cinc R, la reducció de residus i la separació correcta en els contenidors específics.
Regidoria de Medi
Ajuntament de Castelló
