Sí, qui s’han cregut que són? ¿Perquè com és possible que en ple segle XXI i en un estat anomenat democràtic, el Tribunal Suprem espanyol continue perseguint la nostra llengua? ¿Com és possible que aquests membres de la judicatura continuen atemptant contra la unitat de la nostra llengua i prohibint que els governs del País Valencià, de Catalunya i de les Illes Balears puguen comunicar-se entre ells en la llengua comuna que compartim, obligant aquests governs a comunicar-se en castellà? ¿Com és possible que en la situació “d’emergència” que viu la nostra llengua, com ha fet conèixer la Plataforma per la Llengua, aquest tribunal odie el nostre idioma?
Si el president Pedro Sánchez denuncià fa uns dies l’existència d’una policia “patriòtica” a l’estat espanyol, se li va oblidar dir que també hi ha un govern “patriòtic”, que es nega a formar una comissió d’investigació sobre el rei emèrit o sobre el GAL (Pablo Echenique dixit). I encara, també existeix una justícia “patriòtica”, que ara està condemnant la nostra llengua, de la mateixa manera que va condemnar (injustament) els presos polítics independentistes. Per cert: parlant de condemnes: ¿en què ha quedat la persecució dels CDRs, acusats de terrorisme? ¿Com es poden detindre i empresonar diverses persones i després quedar en un no-res aquelles acusacions tan greus? ¿Com s’entén (si no és per mala fe) que els diaris de Madrid posaren a primera pàgina la detenció d’unes persones que van ser acusades de terrorisme i ara no hi ha res de res?
En relació a la decisió que ha pres el Suprem, segons l’InformeCAT, donat a conèixer per la Plataforma per la Llengua, el català es troba davant “d’una emergència lingüística”. Per això, en compte de perseguir la nostra llengua, com fa el Tribunal Suprem, nosaltres l’hem de protegir, com fa Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i tants i tants organismes i persones que lluitem per la plena normalització de la nostra llengua.
Segons l’InformeCAT, el govern espanyol invertí zero euros a la producció cinematogràfica en català entre el 2013 i 2019, en temps del PP.
Aquest informe ens diu que a la regió d’Alcoi-Gandia, el valencià és la llengua d’ús habitual per al 71,6% de la població, mentre que a la ciutat de València són menys del 15% dels seus habitants els qui parlen habitualment en valencià. I en la regió d’Alacant, només un 23’4% dels seus habitants parlen valencià. Pel contrari hi ha una dada positiva, ja que el 77% de les famílies d’alumnes d’ESO del Baix Segura, volen que els seus fills estudien en valencià.
El PP valencià mostra un odi extrem per la nostra llengua intentant dividir-la i anorrear-la. L’últim míssil del PP valencià contra la nostra llengua és ben recent: el dijous passat la diputada a les Corts Valencianes, Eva Ortiz, va denunciar les ajudes del Consell al valencià (Levante, 19 de juny de 2020). Però a més del PP, ara tenim el Suprem que també vol exterminar el valencià, o deixar-lo (com ho va intentar el franquisme) reduït a l’àmbit casolà, ja que per adreçar-se entre ells, els governs valencià, català i balear ho han de fer en “cristiano”. ¿Per això, algú s’estranya que siguem molts els qui no acceptem un estat que reprimeix la nostra llengua?
Si tinguérem una Església que estimara la nostra llengua (cosa que no fa) podríem demanar als nostres bisbes una paraula de denúncia davant l’actitud genocida i prepotent del Suprem. Però com que l’Església valenciana continua menyspreant la nostra llengua (ja que prohibeix el seu ús als temples) és inútil demanar als nostres bisbes que defensen el valencià.
