El diumenge 31 de juliol, als 79 anys d’edat, ens va deixar mossèn Joan Llidó, un capellà valencià d’una gran bondat, un intel·lectual al si de l’Església, un home sensible i apassionat per ajudar els més necessitats de la societat.
Nascut el 1943 al poble d’Artana, a la comarca de la Plana Baixa, Joan Llidó, que entrà al Seminari de Tortosa el 1954, va ser ordenat capellà el 4 de maig de 1966 a la cocatedral de Santa Maria de Castelló de la Plana. Mossèn Llidó era doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i llicenciat en Filosofia por la Universitat Literària de València. La seua tesi doctoral té per títol: “Les manifestacions del diví en les cultures prehistòriques castellonenques”. Professor jubilat de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, i sensible al món de la cultura, promogué (durant deu anys) els encontres de diàleg Fe-Cultura. En una entrevista al diari Mediterráneo (21 de febrer de 2006), mossèn Joan Llidó, director del VIII Encontre Fe-Cultura, afirmava que “la fe desmitifica, allibera, agermana i dóna sentit i horitzó de plenitud a l’existència humana”. A una pregunta sobre què creu hui la gent, mossèn Llidó responia dient que “tothom, per viure, necessita creure en alguna cosa. Uns ho anomenen natura, altres, Déu, altres, Jahvé, altres, diners o hedonisme. El que hi pot haver hui és una crisi de formulació o d’expressió religiosa que va canviant amb el temps, però ningú no està deixat de la mà de Déu”. Mossèn Llidó deia també que “a Occident, la cultura liberal agnòstica engendra hòmens portadors de valuosos valors, però també pot donar peu a que algun sector confonga la no confessionalitat de l’estat amb la bel·ligerància antireligiosa”.
Mossèn Joan Llidó va ser vicari general de la diòcesi (1979-1983) amb l’enyorat i estimat bisbe Josep Mª Cases, Vicari Episcopal de Pastoral (1987-1992), Delegat Diocesà de Pastoral Universitària (1996-2005) i professor, formador, director espiritual i rector del Seminari de Sogorb-Castelló. El seu últim destí com a sacerdot va ser la parròquia del Salvador de Castelló de la Plana, de 2005 al 2019 quan es va jubilar. Abans va estar servint les comunitats cristianes de la Pobla Tornesa, La Vall d’Alba, Pla de l’Arc, Cabanes i Les Alqueries entre d’altres parroquies. Va ser també consiliari dels Grups d’Oració i Amistat, fundats pel bisbe Josep Mª Cases. A més de la seua missió pastoral a la diòcesi de Sogorb-Castelló, mossèn Joan Llidó era sol·licitat en altres diòcesis com quan el 2018 predicà els exercicis espirituals als seminaristes del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya o el recés, el 2012, als sacerdots de la diòcesi de Girona a la casa d’espiritualitat de Santa Elena, a Solius. De fet, mossèn Joan Llidó va donar exercicis espirituals, pràcticament a totes les diòcesis espanyoles. Va ser professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut de Ciències Religioses de Tarragona.
El seu treball intel·lectual i pastoral no l’allunyava de la realitat social i del món de la pobresa i de la marginació, ja que mossèn Joan Llidó era molt sensible a la situació de dolor i de precarietat de moltes persones. Per això va crear menjadors socials per ajudar els més necessitats.
També era molt sensible a la llengua i a la cultura del País Valencià (totalment marginada per l’Església institucional) i per això vaig coincidí diversos anys amb ell a Barcelona, en les jornades organitzades pel Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans. De fet el 2008, a la jornada del Grup Sant Jordi, mossèn Joan Llidó va fer la ponència, “Per una Església que escolte i siga fidel a l’Esperit de Jesús”.
L’amic Marcel Joan m’ha contat una anècdota de mossèn Joan Llidó, en relació a la seua destitució com a rector del Seminari, pel bisbe Juan Antonio Reig Pla. Mossèn Julio Silvestre va anar a parlar amb el bisbe Reig i li va preguntar per què havia destituït de rector del Seminari mossèn Llidó, quan tots els seminaristes l’estimaven tant i ho feia tan bé. El bisbe Reig li va contestar a Mossèn Julio: “Porque ahora mandamos nosotros”. Julio Silvestre no es va callar i li respongué al bisbe Reig Pla: “D. Juan Antonio, algun dia tornarem a manar nosaltres”. I el bisbe li digué: “Yo siempre estaré en la cresta de la ola”.
El funeral, celebrat el dimarts 2 d’agost a la parròquia de Sant Joan Baptista d’Artana, va estar presidit pel bisbe Casimiro López, de Sogorb-Castelló. I tenint en compte la nul·la sensibilitat del bisbe d’aquesta diòcesi per la llengua que mossèn Llidó tant estimà i defensà al llarg de la seua vida (com m’ha contat un amic de Borriana, el bisbe Casimiro és incapaç de dir “Bon dia”), l’Eucaristia en sufragi de Joan Llidó, ha estat totalment en castellà, menyspreant el valencià, la llengua pròpia del País Valencià. tot i que el cor Pentecosta, de Castelló de la Plana, va fer els cants en valencià. Ha passat el mateix que quan va morir mossèn Francesc Gil Gandia, canonge de la catedral de València, que, malgrat que li van demanar a l’arquebisbe Cañizares que fera la missa en valencià, aquest contestà: “Ya veremos”. I la missa va ser en castellà!
Home savi i alhora senzill, mossèn Joan Llidó, un capellà amb olor a ovella i un referent de diàleg al si de l’Església, ens deixa la seua gran bondat, el seu compromís en la defensa de la llengua pròpia del País Valenciano i la seua passió per servir l’Evangeli i per acostar la fe a la cultura.
En pocs dies de diferència ens han deixat dos bons capellans valencians i valencianistes: Joan Llidó, el dia 31 de juliol i Josep Antoni Comes, el 3 d’agost.
