Així s’expressava el ministre en funcions, José Luis Ábalos, quan el dijous 19, en acabar la reunió de l’executiva federal del seu partit, denunciava el robatori del seu vot. El ministre valencià deia: “Sent que el meu vot no és que estiga humiliat, és que ens l’han furtat” (Europapress, 19 de setembre de 2019).
El ministre en funcions José Luis Ábalos es queixava així del paper de les dretes, que amb la seua obstrucció havien impedit la investidura del Sr. Pedro Sánchez. Per això el Sr. Ábalos, davant el fracàs de la investidura (que ens portarà a noves eleccions) acusava les dretes (i Podemos) d’haver fet el possible per impedir la reelecció del president Sánchez.
El que passa (i segur que el ministre de Foment en funcions deu estar maleint l’hemeroteca) és que, el 29 d’agost de 2016, el Sr. Pedro Sánchez va fer un tuït que ara s’ha tornat contra ell. El Sr. Sánchez escrivia aquell dia, en relació al fracàs del Sr. Mariano Rajoy que no havia pogut ser investit president del govern d’Espanya: “La responsabilidad de que el Sr. Rajoy pierda la investidura es exclusivamente del Sr. Rajoy, por ser incapaz de articular una mayoría”. Si abans la culpa era del Sr. Rajoy, ara, com fa el Sr. Ábalos, la culpa és dels altres i no del Sr. Sánchez, que no ha sabut gestionar el seu resultat i així arribar a pactes. ¿Per què hi ha tanta comèdia i tantes mentides en la política espanyola?
Però les declaracions del ministre en funcions denunciant que li han “furtat” el seu vot, em recorden els milers de persones que van votar els presos polítics catalans al congrés i al senat (el 28 d’abril) i al parlament europeu (el 26 de maig) i als quals també se’ls ha furtat el seu vot. A aquests polítics empresonats només se’ls va permetre assistir a la constitució del congrés i del senat (no al parlament europeu) i després se’ls va negar el dret a exercir el càrrec pel qual van ser escollits.
Els diputats de Junts per Catalunya i d’ERC que van ser elegits a les urnes, ¿no tenien el dret a representar els milers de votants que els van recolzar? Si el Sr. Ábalos creu que li han “furtat” el seu vot, ¿com se sentiran els votants de Junts per Catalunya i d’ERC, que veuen que els seus vots no han servit per a res? ¿Com és possible que els resultats electorals (al congres i al senat espanyol i al parlament europeu) que van obtindre aquests partits, siga invalidat? ¿Per què si el Sr. Ábalos sent que li han “furtat” el seu vot, no denuncia aquells (PSOE, PP i Cs) que han furtat també el vot dels qui recolzaven els partits independentistes? ¿Per què els vots atorgats a ERC i a Junts per Catalunya que haurien de servir perquè els Srs. Junqueras, Rull, Sánchez, Turull, Comín, Puigdemont i Romeva foren diputats, eurodiputats i senador, han estat llançats al fem? ¿PSOE, PP i Cs, no han furtat els vots a aquells que van votar els líders independentistes, o només li han “furtat” el vot al Sr. Ábalos?
El Sr. Ábalos, que s’escandalitza públicament perquè li han “furtat” el seu vot, hauria de denunciar que el PSOE, el PP i Cs van suspendre com a diputats els quatre polítics independentistes (Levante, 24 de maig de 2019) i el senador Romeva i van demanar al Parlament Europeu que suspenguera els eurodiputats electes, Puigdemont, Comín i Junqueras, impedint així que aquestes persones pogueren representar els milers de ciutadans que van confiar en elles.
El Sr. Sánchez i el Sr. Ábalos haurien de recordar aquelles paraules de Jesús a l’Evangeli, en el que s’ha anomenat la “regla d’or”: “Tot allò que voleu que els altres vos facen a vosaltres, feu-ho, també vosaltres a ells: que en això consisteix la Llei i els Profetes” (Mt 7:12).
El que passa és que molts polítics utilitzen la llei de l’embut: l’ample per a mi i l’estret per a tu. I així no es pot fer política. O només es fa política mirant el propi interès i menyspreant els altres.
