CN | Pedro Domínguez
Quan veiem rius i barrancs baixar amb aigua de color xocolata, com va passar ahir, és un clar senyal que les pluges intenses estan arrasant les terres de camps i muntanyes, enduent-se tones de les millors capes superficials. Aquest fenomen erosiona i empobreix les nostres parcel·les i muntanyes, algunes de les quals ja es troben en pedra viva, pràcticament sense terra, i per tant, sense possibilitat d’albergar plantes.
La terra és com la pell viva del planeta, i en aquesta zona l’estem perdent. Aquest procés, que ve d’antic, s’està accelerant de manera preocupant, ja que ens trobem en una de les regions d’Europa amb major risc d’erosió i desertificació, un problema que hem de resoldre urgentment.
Els camps ecològics, amb la seua bona cobertura herbàcia d’agrets i altres plantes adventícies, solen estar millor protegits davant les pluges torrencials. Però els camps convencionals, sovint pelats i fregits d’herbicides, són molt més vulnerables. En aquests casos, la terra no té cap defensa i, en terrenys amb pendent, l’aigua arrossega terra i nutrients, empitjorant encara més la situació. Això força els agricultors a adobar amb més nitrats, augmentant la contaminació dels camps i de l’aqüífer, que ja està quasi inservible.
Aquest problema, si no s’aborda, augmentarà la desertificació i degradació de les terres, un repte que la Ribera ha de començar a tractar immediatament.
