Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Apremi
Apremi té el significat d’’acció d’apremiar’, ‘recàrrec sobre contribucions o sobre impostos a causa de demora en el pagament’, ‘manament del jutge o d’una autoritat econòmica a fi d’obligar a algú, amb la força legal, a satisfer un deute o a complir un deure’, “M’han enviat una notificació per via d’apremi, per no haver pagat el rebut de l’aigua del semestre passat”. És un vocable normatiu en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim constrenyiment. El tenen registrat el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat esta paraula Josep Esplugues, José Corbí, Jaime Torres i Joaquim Martí Mestre, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Bolo
El vocable bolo és polisèmic. Pot ser ‘pedra redona’, ‘persona curta d’enteniment’, ‘bolet, rovelló, esclata-sang, pebràs’, ‘tumor carnós que es forma en la dacsa’, ‘bola gran que s’usa en el joc tradicional de les boletes’. Ha sigut arreplegat en el Diccionari normatiu valencià en eixos sentits. També el registren en alguns d’eixos significats el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. El DNV també inclou bolo amb el sentit de ‘representació teatral, actuació musical, que es fa fora de temporada’. Amb eixa accepció també el registra l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb estos exemples: “Els Pets faran 45 bolos entre el juny i el setembre”, “La companyia acabarà les actuacions al Romea a finals de maig i llavors començarà els bolos d’estiu”. L’ésAdir també afig el sentit en l’àmbit esportiu, “El Manchester United farà bolos per l’Àsia tot l’agost”. Constantí Llombart, Lluís Cebrian, Vicent Pla Mompó, Batiste Conca, Joaquim Martí Mestre, Felip Gumbau, Lucrècia de Borja i Bairén i Jaume Fàbrega han emprat esta paraula en els seus llibres o articles, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
Cabreig
La paraula cabreig significa ‘efecte de cabrejar-se, d’enfadar-se molt’, “Quin cabreig que ha agarrat el meu germà, el seu partit no ha tret ni un regidor en el poble, no ha arreplegat ni les de terra”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. També tenen registrada esta paraula el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Han emprat el vocable cabreig Joan Francesc Mira, Josep Gregori, Ferran Torrent, Vicent Josep Escartí, Vicent Sanhermelando, Manel Joan i Arinyó, Enric Lluch, Núria Roca, Vicent Pardo, Josep Millo, Teresa Broseta, Manuel Álamo, Lluís Miret i Xavi Sarrià, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Pleitejar
Pleitejar és ‘sostindre un procés judicial, un pleit’, ‘contendre judicialment (sobre un assumpte)’, ‘discutir, barallar-se’, “Pleitejarem, en el jutjat i a on faça falta, pels nostres drets”, “Pleitegen pels límits del solar”, “Els meus veïns passen el dia sarpa a la grenya, sempre pleitejant”. Té el geosinònim pledejar. Té condició normativa en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen registrat el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. La forma pleitejar la trobem emprada en un document anònim de 1348, Testament de Castellar, Cebrià i Gaçó. L’han usada també Narcís Fagés de Romà, Joan Martí Gadea, Teodor Llorente Falcó, Josep Giner i Marco i Joaquim Martí Mestre, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
Vos (davant de verb o de pronom i darrere de verb acabat en vocal)
El pronom vos és ‘forma de l’acusatiu i el datiu del pronom de segona persona del plural’. És una forma plena i així pot anar en qualsevol posició respecte al verb: davant del verb, “Vos porte un regal”; davant d’un altre pronom, “Ja vos ho vaig dir”; “La tortada vos la farem a la vesprada”, “El cotxe vos el portaré a la nit”; darrere de verb acabat en consonant o en diftong decreixent, “Ja tardeu a anar-vos-en d’ací”, “Emporteu-vos menjar per a tot el dia”; i darrere de verb acabat en vocal, “Ja tinc ganes de vore-vos”, “Perdre-vos de vista és molt amarg”. La forma vos, en les posicions indicades, és l’emprada majoritàriament en la parla valenciana i es prescriu en la Gramàtica normativa valenciana i en la Gramàtica valenciana bàsica. També el registren d’eixa manera manuals i llibres de text d’ensenyament en valencià. Normativament, hi ha la forma us, del mateix significat i funció que vos, més pròpia del català oriental, que normativament es pot usar davant de verb, davant d’un altre pronom i darrere de verb acabat en vocal. Vos, davant de verb o de pronom i darrere de verb acabat en vocal, a més de la forma darrere de consonant i darrere de diftong decreixent, es documenta des de ben antic. Es troba, en eixes posicions, en el Llibre de la Cort de Justícia d’Alcoi (1263), Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina,(1269), Història de la Cultura Valenciana (1269), Berenguer de Ripoll (1275), Llibre de la Cort de Justícia de València (1280), Diplomatari de la Unió del Regne (1347), Manual de Consells de la ciutat de València (1326), Llibre dels feits del rei en Jaume (1380), Llibre de saviesa, Jaume I (1385), Consells de bones doctrines, Alfons el Vell (1392), Antoni Canals (1395), Francesc Eixemenis (1396), Bernat Oliver (1400), Bernat Metge (1396), sant Vicent Ferrer (1410), Ausiàs March (1425), Jordi de Sant Jordi (1430), Joanot Martorell (1437), Curial e Guelfa (1442), Jaume Roig (1460), Joan Roís de Corella (1460), Lluís Alcanyís (1474), Bernat Fenollar (1490), sant Pere Pasqual (1492), Alexandre VI (1492), Cèsar Borja (1494), Isabel de Villena (1497), Miquel de Castella (1508), Joan de Timoneda (1562), Pere Joan Porcar (1582) Joaquim Aierdi (1651), Pere Esteve (1651), Leopold Ignasi Planells (1677), Jaume Febrer (1701), Carles Ros (1772), Francesc Mulet (1809), Josep Bernat i Baldoví (1844) i en obres d’autors de la Renaixença i contemporanis, com ara Teodor Llorente, Constantí Llombart, Francesc Palanca i Roca, Eduard Escalante, Joaquim Martí Gadea, Francesc Badenes Dalmau, Salvador Guinot, Eduard Soleriestruch, Joan Pla, Josep Millo, Josep Palomero, Silvestre Vilaplana, Jesús Mollà, Santi Vallés, Juli Martínez Amorós, Maurici Belmonte i Xavier Mínguez, entre molts altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Xicon, xicona
El vocable xicon és una variant de xic, “xic jove”, el seu femení és xicona, ‘xica jove’, També, popularment, és ‘nóvio, nóvia’, “El xicon ja té el carnet de conduir’, “La xicona ja ha acabat els estudis i ja té faena”. Té condició normativa en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen registrat el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. El vocable xicon ha sigut emprat per Francesc Martínez i Martínez, Jordi Valor i Serra, Maria Beneyto, Carmelina Sánchez-Cutillas, Josep Piera, Eugeni S. Reig, Joan Olivares, Jordi Colomina, Santi Vallés, Toni Cucarella, Emili Casanova, Anna Moner, Abelard Saragossà, Àngels Moreno, Maurici Belmonte i molts altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
