- INFORMACIÓ -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

PUBLICITAT

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Foto: Valerià Benetó

Llomello

El vocable  llomello significa ‘peça de carn magra i gustosa de l’esquena del porc, molt apreciada, sobretot la de les parts davantera i mitjana’, ‘carn de llomello de porc posada en salmorra i adobada amb pebre roig o cuita, embotida dins d’un budell’. Té el sinònim llom, però la forma llomello és la usual i més pròpia de la parla valenciana.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el nom llomello en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari general de Ferrer Pastor,   i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. També el registren el Diccionari de la llengua catalana (DIEC 2) i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, com a entrada secundària.

Han empratb el vocable llomello un anònim en 1633, Lluís Galiana en 1769, Bernat i Baldoví en 1845, Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea, Josep Pascual i Tirado, Miquel Adlert, Josep Giner i Marco, Josep Lozano, Enric Valor, Joan Francesc Mira, Jordi Colomina, Joaquim Martí Mestre, Abelard Saragoaaà, Felip Bens, Josep Lacreu, Carles Segura, Vicent Beltran i Pasqual Alapont, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat el Valencià.

Rebossar

El verb rebossar significa ‘cobrir (un aliment) amb una capa, generalment d’ou batut i farina o de pa ratllat, abans de fregir-lo, “Rebossem els calamars amb farina”; ‘cobrir amb una capa de morter, calç, ciment o algeps (el parament d’una paret, d’un mur)’. Té el sinònim arrebossar.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb rebossar en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat el verb rebossar Josep Pasqual Tirado, Rafael Jarque i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat el Valencià.

Regomello

El vocable regomello fa referència a ‘inquietud o pesar intern que causa un fet o una acció insatisfactòria’, ‘recel, temor, por d’alguna cosa que pot passar’, ‘sentiment que queda davant d’un fet que ha causat insatisfacció o preocupació’, ‘se’n va en el regomello de no poder haver fet lo que volia’.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el nom regomello en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari general de Ferrer Pastor  i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat el vocable regomello,  Eduard Escalante, Constantí Llombart, Joaquim Amo, Francesc Martínez i Martínez, Manuel Sanchis Guarner, Emili Casanova, Xavier Casp, Pere Maria Orts, Carme Miquel, Bernat Capó, Urbà Lozano, Eugeni S. Reig i Josep Lacreu, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat el Valencià.

Rellomello

La veu rellomello vol dir ‘part carnosa i sense os que hi ha immediatament al costat del llom, entre les costelles del porc o de la vaca, molt tendra i apreciada en alimentació’, “La carn que més m’agrada és el rellomello, m’enxisa”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu rellomello en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià  i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Té el geosinònim rellom. En castellà, solomillo.

Han emprat el vocable rellomello Josep Maria Cabrera, José Escrig, Francesc Bodí, Ângel Calpe, Ana Bayarri, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat el Valencià.

Replanell

Un replanell és ‘superfície plana d’una escala construïda davant de les portes dels pisos o en la part final d’un tram, “Els nostres cosins i nosaltres vivim en el mateix replanell”; ‘tros pla i horitzontal situat enmig d’un terreny costerut’, “En molts termes que tenen muntanyes, solen haver-hi replanells, En el meu poble n’hi ha un que denominem ‘replanell de l’ou’”. La palma de la mà i la planta del peu també són “replanells”, com també ho és ‘en una representació gràfica, període durant el qual la variable dependent es manté constant’ i ‘banc o parador damunt del qual es col·loca la brisa en la premsa de vi’. Té el sinònim replà. En castellà, rellano.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el nom replanell en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari general de Ferrer Pastor  i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. També el registren el Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, com a petit replà.

El vocable replanell ha   sigut emprat per nombrosos escriptors valencians com mostra el Corpus Informatitzat el Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací