Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Casup
La paraula casup vol dir ‘caseta menuda, pobra o en mal estat’, ‘caseta xicoteta, senzilla, normalment ubicada en el camp’, “A Pasqua anirem de berenar al meu casup de la muntanya, d’acord?”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua té registrat este vocable en el Diccionari normatiu valencià. També l’arreplega el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Jordi Valor, Josep Lozano, Bernat Capó, Toni Cucarella, Josep Franco, Carme Miquel, Joaquim Martí Mestre, Eduard Mira, Pau Marqués i Víctor Labrado, entre altres, han emprat el mot casup, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Cult/a
L’adjectiu cult (cult, culta, cults, cultes) té el significat de ‘dotat de les qualitats que provenen de la cultura’, “El pare de Dolors era molt cult, però ella és igual o més culta”.
La forma cult està arreplegada en el Diccionari normatiu valencià, és, per tant, una paraula normativa, sinònima de culte. També la inclouen el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
La veu cult es troba documentada en escrit d’autor anònim (1523), escrit d’autor anònim (1640), i en textos de Joaquim Aierdi (1661), Leopold Ignasi Planell (1677), Josep Esplugues (1763), Constantí Llombart, Teodor Llorente, Joaquim Martí Gadea, Gaetà Huguet, Francesc Martínez i Martínez, Joaquim Garcia Girona, Artur Perucho, Lluís Guarner, Vicent Gascón Pelegrí, Xavier Casp, Miquel Adlert, Alfred Ayza, Joaquim Martí Mestre, Quelo Romero, Santi Vallés, Jordi Colomina, Emili Casanova, Lucrècia Borja i Bairén, Felip Bens, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Fúting
La veu fúting té el sentit d’‘exercici físic a l’aire lliure que consistix a córrer amb un ritme moderat i constant’, “Tots els dies faig una hora i mitja de fúting”. És adaptació de l’anglicisme footing. Té el sinònim jòguing (anglés: jogging). El vocable fúting el tenen registrat la majoria dels diccionaris actuals, entre estos, el Diccionari normatiu valencià. Han emprat este neologisme Ferran Torrent, Jesús Cortés, Vicent Borràs, Carme Miquel, Tono Fornés, Francesc Bodí, Joanjo Garcia i Pasqual Alapont, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
Noquejar
El verb noquejar significa ‘en boxeig, véncer (el contrari) per fora de combat’, ‘deixar sense sentit (a algú) d’un colp’, “El boxejador Joe Louis era especialiste a noquejar els adversaris”, “Salva és un salvatge, s’ha posat a renyir amb un foraster i l’ha noquejat, l’ha deixat sense sentit”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el vocable noquejar Manel Joan Arinyó, Antoni Gómez, Teresa Broseta i Pasqual Mas, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Runós/osa
L’adjectiu runós, runosa significa ‘que és (una persona) molt bruta i descuidada, que no li molesta la brutícia o no es preocupa massa ni de netejar-se ni de netejar les coses que l’envolten’, ‘persona que va bruta ocasionalment’, ‘que conté runa’, “El veí del cantó és un runós, la brutícia, la runa no se la lleva de damunt”, “A on has estat que vens tan runós?”, “El riu ve molt runós”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat l’adjectiu runós en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen registrat el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han utiltzat eixe adjectiu en els seus textos Enric L. Puchol, Alfred Sendín, Jesús Morante, Ismael Roselló, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Ferran Torrent, Josep Lluís Seguí i Jordi Colomina, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Xiripa
La veu xiripa significa ‘casualitat favorable, bona sort inesperada’, “Va aprovar l’examen de conduir de xiripa”, “He endevinat les respostes de xiripa”, “Ens vam trobar en l’estació per xiripa”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la paraula xiripa en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. Tenen registrat també este vocable el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana, i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Joaquim Amo, Llorenç M. Estopinya i Joaquim Martí Mestre han emprat eixe mot, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
