CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Formatejar
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb formatejar en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una veu normativa, al costat de formatar. Les dos variants tenen el significat ‘donar (a un disc informàtic) una estructura que permeta escriure-hi dades i llegir-les’, ‘en informàtica, adaptar un suport a un format determinat per poder-hi llegir i escriure dades’, ‘donar un format o presentació a una taula numèrica o a un document’. “Hem de tornar a formatejar el disquet”. La veu formatejar també la registren el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Jaquetó
El nom jaquetó té el significat de ‘peça de vestir semblant a la jaqueta però més llarga i ampla’, “El jaquetó abriga més i millor que la jaqueta”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable jaquetó en el Diccionari normatiu valencià. També el registra el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.
Han emprat la veu jaquetó Francesc Martínez i Martínez, Roser Barrufet, Francesc Bodí, Teresa Broseta i Josep Lacreu, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Octavilla
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable octavilla en el Diccionari normatiu valencià. Té el significat de ‘full de mitja quartilla que té imprés un missatge de propaganda, especialment de caràcter polític o social’. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana.
Han emprat el vocable octavilla Joaquim Martí Gadea, Teodor Llorente, Francesc Martínez i Martínez, Joaquim Martí Mestre i Josep Vicent Frechina, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Tiarro/a
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable tiarro en el Diccionari normatiu valencià. Té el sentit, col·loquial, de ‘persona alta, forta i corpulenta’, “El xicon s’ha fet un tiarro, li sembla al tio Toni, molt alt i ben guaixat’. El vocable equivalent en castellà podria ser tiarrón. Tiarro o tiarra també tenen un sentit a vegades despectiu, “Quin tiarro, l’Eliseu, com s’ha fet amb l’herència dels seus pares i ha fastidiat la seua cunyada!”, “Ves a espai amb la tiarra de la veïna, ampra diners a tot el món per a beure i la mitat no els torna”.
Veuarra
El vocable veuarra significa ‘veu forta i grossa’. És una paraula amb sufix de valor augmentatiu, -arra, paregut a veuassa, pràcticament n’és sinònim, encara que veuarra té un sentit a voltes despectiu o ordinari, però és ben usual en la parla valenciana i també és profusament emprat en textos literaris.
La paraula equivalent en castellà a la valenciana veuarra seria vozarrón. Veuarra apareix en el Diccionari normatiu valencià en l’entrada -arro, però no té entrada pròpia.
Han emprat esta paraula en els seus textos Enric Valor, Josep Palomero, Àlan Greus, Heike van Lawick, Adela Ruiz Sancho, Francesc Gisbert, Joan Olivares, Enric Lluch, Víctor Labrado, Eduard Mira, Vicent Pascual, Isabel-Clara Simó, Glòria Candela, Vicent Satorres, Enric Lluch i Paco Pascual Soler, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Veuassa
El nom veuassa fa referència a ‘veu molt potent, enèrgica, vigorosa’, “Miquel té una veuassa molt potent, quan era un xiquet ja la tenia aixina”, “Albert té veuassa, recita molt bé i molt clar”. El vocable veuassa el trobem en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, però no ocupa entrada pròpia en el Diccionari normatiu valencià,
Han emprat la paraula veuassa Enric Valor, Vicent Pascual, Martí Domínguez i Romero, Vicent Borràs, Francesc Gisbert, Joan Garí, Juane Gumbau, Albert Forment, Isabel-Clara Simó, Gonçal Castelló, Isabel Canet, Lourdes Boïgues, Jordi Colomina i Jovi Lozano, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
