CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Alenada (com a ‘llevar-se un problema’)
“Pegar una alenada” és ‘desaparéixer una preocupació, llevar-se un problema de damunt’, ‘descansada’, “Quina alenada pegaren els demòcrates del món mundial quan Trump perdé les eleccions americanes!”, “Els veïns que feien tant de soroll ja se n’han anat. Quina alenada”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat al vocable alenada en el sentit referit condició normativa definitivament i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià (DNV).
Han emprat esta paraula Lourdes Toledo, Vicent Pascual, Gemma Pasqual i Lourdes Bohigues, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Bombí
Un bombí és ‘instrument usat per a extraure o comprimir aire’, “Unflar les rodes de la bicicleta amb un bombí”. També és ‘mecanisme d’un pany que mou el pestell quan es fica la clau i es gira’, “Hem de canviar el bombí del pany, perquè no va bé”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a la paraula bombí, en els sentits referits, condició normativa i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià (DNV). Han emprat esta paraula, amb el significat d’‘instrument per a unflar’ o ‘mecanisme d’un pany’ Eugeni S. Reig i Manel Joan i Arinyó, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. Bombí també té el significat de ‘capell de copa dura, redona i baixa’.
Clevillar
El verb clevillar té el sentit de ‘fer clevills (en una cosa)’, “El sol ha clevillat la calç de la paret”, “En pocs dies s’ha clevillat el sostre”. Té el sinònim clavillar i el geosinònim clivellar. Clevill és ‘badall o obertura llarga que es produïx en una superfície sòlida’, també, clavill.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a la forma verbal clevillar condició normativa definitivament i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià (DNV). Esta veu la tenen incorporada també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana, i el Diccionari català-valencià-balear. Han emprat esta paraula Enric Valor, Emili Casanova, Vicent Josep Escartí, Abelard Saragossà, Joaquim Martí Mestre, Jordi Colomina, Eugeni S. Reig i Jaume Fàbrega, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Entrar-se’n
L’expressió entrar-se’n significa ‘reduir-se la grandària, d’una peça de roba, d’una tela’, ‘encollir-se la roba’, ‘acurtar o fer més estreta una peça de vestir’, “Vullc una tela que no se n’entre”, “Esta roba se n’entra si es llava amb aigua calenta”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a l’expressió entrar-se’n, en els sentits referits, condició normativa definitivament i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià (DNV). També la troben arreplegada en este significat en el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu). Entrar-se’n també significa, com registra el DNV, ‘abusar, excedir-se’, “Se n’han entrat en el preu”, sinònim de “passar-se’n” (aprofitar-se, sobrepassar).
