Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
A espentes
La locució a espentes té el significat de ‘tracte descortés, de mala manera, sense mirament’, “El metge m’ha tractat a espentes, molt malament”, “El van traure a espentes de l’oficina”. Té la locució semblant a espentes i redolons (o, popularment, regolons), ‘amb moltes dificultats’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs estes expressions en el Diccionari normatiu valencià, en l’apartat de fraseologia. A espentes ha sigut emprada per escriptors i lingüistes com ara Constantí Llombart, Teodor Llorente, Xavier Casp, Àngels Moreno, Eduard Mira, Abelard Saragossà, Sofia Moltó, Vicent Garcia Perales i Toni Cucarella, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. Anteriorment a la inclusió en el Diccionari normatiu valencià ja tenien registrada eixa locució el Salt, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV.
Aventar
El verb aventar té, principalment, el significat ‘fer artificialment vent que actue (sobre algú o alguna cosa)’, ‘sotmetre a l’acció del vent’, “Aventar el foc amb una ventall”, “Aventar les mosques amb un drap perquè fuigguen”, “S’aventava amb el mocador”, “Aventar les cendres dels morts”, “Aventava sa mare amb el palmito”. També té el significat, en sentit figurat, de pegar, “Li ha aventat un bona galtada”.
Té el sinònim ventar. Té caràcter normatiu definitivament en haver sigut registrat en el Diccionari normatiu valencià. Anteriorment l’havien arreplegat en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Salt, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV. Han emprat el verb aventar en els seus textos autors com ara Lluís Galiana, Josep Bernat i Baldoví, Josep Giner, Jordi Valor i Serra, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Josep Lozano, Joan Pla i Joan Olivares.
Espatarrar
Espatarrar és forma i verb normatiu definitivament, en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, després d’haver-lo registrat anteriorment en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. També, molts anys en arrere, l’havien arreplegat mossén Alcover i Francesc B. Moll en el Diccionari català-valencià-balear.
Té el significat d’‘obrir molt les cames, separar-les molt’, ‘Quan arribava a casa, s’espatarrava en el sofà’, “Mira a Samuel, camina amb les cames obertes, espatarrat”. Té els sinònims eixancar i eixancarrar, Té sentit figurat, com en les frases “Esta taula està espatarrant-se de les dos pates d’este costat, estan corcades per dalt” o “I si, damunt, hi afegim un bon accent amb les vocals ben espatarrades, premi!”, frase esta última emprada per Maria Jesús Bolta.
“Quedar-se espatarrat (algú)” és també ‘quedar-se mort, estés en terra’. Espatarrar també té el sentit de ‘produir una impressió profunda de por o d’admiració’, “La notícia ens va espatarrar”, que és el que també té la forma sinònima parcial “espaterrar”. Este verb ha sigut emprat per escriptors com ara Josep Maria Cabrera, Francesc Bodí, Xavier Mínguez i Maria Jesús Bolta, entre altres.
Rebolcó
Rebolcó és l’‘acció de rebolcar, acte de pegar voltes estés en terra o sobre una altra superfície’, “Àlex, deixa ja de rebolcar-te per terra i posa’t a fer el deure”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat rebolcó en el Diccionari normatiu valencià; és, per tant, vocable normatiu.
Anteriorment havien registrat esta paraula en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Salt, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV.
Té el sinònim rebolcada. També té el significat de ‘reprensió forta’, “Quin rebolcó t’has endut de ton pare, per no obeir-lo!”. En eixe sentit té els sinònims bonegó, marmoló, renegó. I pegar un rebolcó també té el sentit ‘tindre relacions sexuals’. Dona lloc a les locucions a rebolcons, ‘Pegar voltes per terra’ i a tindre un bon rebolcó, ‘ser atractiu/iva o sexualment desitjable’.
Han emprat eixe vocable escriptors i lingüistes com ara Josep Maria Bonilla, Joan Baptista Valls, Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner, Josep Franco, Eugeni S. Reig, Josep Palomero, Joan Olivares i altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Xorro
El vocable xorro es troba registrat en el Diccionari normatiu valencià; és, per tant, paraula normativa. Té el significat de ‘porció de líquid o de gas que, amb més o menys força, ix per una part estreta, com ara un forat, un tub, una aixeta, etc.’, “El depòsit d’aigua deu haver-se badat perquè cauen dos xorros sense parar”. També té sentit figurat com en les frases “L’acte degué estar molt concorregut, perquè eixia un xorro continu de gent, quan es va acabar”.
Alguns autors que han emprat eixe vocable són Francesc Martínez i Martínez, Josep Pascual Tirado, Maximilià Thous, Josep Giner, Soleriestruch, Aigües Vives Pérez i Aurelià Lairón, entre altres.
