INFORMACIÓ DE CASTELLÓ NOTÍCIES

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Agraïx, decidix, patix (increments en –ix)

Els verbs incoatius de la tercera conjugació, com agrairdecidirpatir, en la parla valenciana, majoritàriament, es fan amb l’increment en –ix (agraïxdecidixpatix) en les persones i temps gramaticals corresponents, i aixina ho prescriu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en els seus documents normatius, al costat dels increments en –eix (agraeixdecideixpateix); de manera que, d’acord amb la parla tradicional i habitual majoritàriament valenciana i amb les prescripcions de l’AVL, és normatiu i preferent l’ús de les formes amb l’increment –ix en els verbs incoatius: “Aixina m’ho agraïxes?”, “Ho decidixen mon pare i mon tio”, “Tranquil·la, patixes massa!”, “Pren el martellet i partix els anous”, “Els gossos servixen per a fer companyia”, “Eres un cabut, discutixes massa”. Les formes amb –ix han sigut usades i es troben documentades des del segle xv en autors com ara sant Vicent Ferrer (1413), Melcior Miralles (1435), Jaume Roig (1460), Pere Joan Porcar (1585), Joaquim Aierdi (1661), Jaume Febrer (1701), Constantí Llombart (1872), Eduard Escalante (1872), Teodor Llorente (1902), Joaquim Amo (1910). I en ple segle xx i principis del xxI en Maximilià Thous, Joaquim Garcia Girona, Faust Hernández, Xavier Casp, Emili Beüt i Belenguer, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner i Marco, Joan Fuster, Carles Salvador, Miquel Adlert, Agustí Colomer, Rafael Company, Miquel Nadal, Vicent Franch, Emili Casanova, Jordi Colomina, Alfred Ayza, Jesús Huguet Enguita, Honorat Ros, Ramon Arnau, Abelard Saragossà, Ferran Torrent, Àngel Calpe, Brauli Montoya, Artur Ahuir, Lucia Márquez, Jordi Raül Verdú, Quelo Romero, Lluís Mesa, Alexandre Ordaz i en molts altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. 

PUBLICITAT

Albà, albaes

La forma albà és la realització popular i acurtament de la paraula albada. Té el sentit de ‘peça de música popular valenciana, de caràcter vocal, amb lletra improvisada per un versador i interpretada per un cantador, generalment amb acompanyament de tabal i dolçaina, a la nit o a la matinada davant de la casa d’algú que es vol homenatjar’. La Nit d’albaes és ‘acte festiu que té lloc en les poblacions valencianes en festes i que consistix en anar cantant albades pel poble, acompanyats de tabals i dolçaines’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa, amb la marca de col·loquial, a la forma albà i al plural albaes en el sentit festiu mencionat. Han usat estes formes, en les seues obres, Eduard Escalante, Constantí Llombart, Teodor Llorente, Daniel Martínez Ferrando, Vicent Andres Estellés, Jordi Colomina, Víctor Mansanet, Josep Vicent Frechina i Lluís Meseguer, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.

Apuntà

La forma apuntàcom a substantiu, és la realització popular i acurtament de la paraula apuntada. Entre altres, té el sentit d’‘en les festes falleres, acte d’anar els fallers pels carrers, casa per casa, per a apuntar nous fallers a la falla’, “Demà de vesprada toca anar pels carrers per a fer l’apuntà de nous fallers i falleres”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial, en el sentit festiu mencionat.

Amanéixer

El verb amanéixer té, entre altres, el sentit d’‘aparéixer, fer-se visible’, “Per fi amaneixes, Quiquet, ja era hora, que t’has adormit?”, “Mira qui amaneix per la porta, alguna conveniència voldrà”, “Estem esperant la xiqueta, a vorem quan amaneixerà”, “Els esperava  de matí i han amanegut a les dotze del migdia”. En eixe sentit l’ha registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El verb amanéixer s’usa també en el sentit de ‘clarejar el dia’, ‘començar a fer-se de dia’. Té els sinònims rompre el diatrenc d’alba. Este verb el tenem també registrat el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat amanéixer en les seues obres Joaquim Aierdi, Francesc Roig, Constantí Llombart, Lluís Guarner, Vicent Blasco Ibáñez, Maximilià Thous, Jordi Colomina, Eugeni S. Reig i Josep Lacreu, entre altres autors, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Bascoll

La forma bascoll, ‘part posterior del coll de l’ésser humà i dels animals’, és normativa, inclosa en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial, “Em fa molt de mal tot el bascoll, he dormit en pena”. Té els sinònims, totals o parcials, bescollnuca, tosclatell. També tenen registrada la forma bascoll el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat esta forma en els seus llibres o articles els escriptors i lingüistes Bertholomeu Gil (1588), Joaquim Aierdi (1661), Josep Bernat i Baldoví (1844), Joaquim Martí Gadea (1891) i, en temps més pròxims, Josep Giner i Marco, Enric Valor, Jordi Colomina, Abelard Saragossà, Artur Ahuir, Emili Casanova i Josep Lacreu, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Crepó

La paraula crepó és la denominació popular del còccix, ‘os propi dels vertebrats que no presenten cua, curt, imparell, central i simètric, constituït per la unió de les últimes vèrtebres i articulat per la base amb el sacre’, ‘os que forma l’extremitat inferior de l’espinada’. Crepó l’ha registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Té els geosinònims copró i carpó, més propis de les variants catalana i balear de la llengua. El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV tenen registrat també el vocable i forma crepó en les seues pàgines. Han emprat esta paraula, en les seues obres i articles Emili Casanova, Josep Lozano, Toni Cucarella i Eugeni S. Reig, entre altres escriptors i lingüistes.

Patejar

El terme patejar significa ‘xafar amb els peus’, també ‘recórrer tots els racons d’un lloc’, “S’ha patejat la ciutat buscant un rellotge especial per al seu nóvio”. S’aplica especialment al fet de xafar deixant senyal, “No pateges pel corredor, que li acabe de passar la fregona”, “Ahir vam regar i hui ja està tot el bancal patejat, de patades de xiquets”. L’ha registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. També el tenien arreplegat en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat este terme Vicent Franch i Ferrer, Vicent Pardo, Joaquim Martí Mestre, Vicent Sanhermelando i Francesc Bodí, entre altres escriptors i lingüistes, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací