A Ucraïna hi ha diverses confessions cristianes. La més important de totes elles en quant a nombre de creients és l’Església Ortodoxa i després hi ha l’Església Greco-Catòlica, formada per cristians en comunió amb Roma (i per tant, catòlics), però de ritu oriental, no de ritu llatí.
El 2019 l’Església Ortodoxa Ucraïnesa es va independitzar del Patriarcat de Moscou, després de 300 anys de tutela russa, fet que va provocar la ira de Rússia i del seu patriarca, Ciril, ara tan poc imparcial, pel seu recolzament, irracional, a l’acció infame i expansionista de Putin. Per això la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, ha estat defensada pel mateix patriarca Ciril, cap de l’Església Ortodoxa russa des del 2012 i fidel a l’acció imperialista de Putin. El patriarca ortodox rus, encara que semble impossible, ha arribat a justificar aquest conflicte, dient que “no hem de permetre que forces externes i hostils, es riguen de nosaltres”. De fet, Ciril (a l’igual que Putin), considera que Rússia “inclou Ucraïna, Bielorússia i altres tribus i pobles” i per això ha dit que “el poble rus i Ucraïna tenen segles d’història en comú, que es remunta al baptisme de Rússia per Sant Vladimir”. D’ací, el seu ferm i irracional recolzament a Putin. I és que, en comptes de denunciar Putin per la invasió d’Ucraïna i exigir al president rus la fi del conflicte bèl·lic, el patriarca Ciril s’ha posat al costat de Putin i en contra de la pau i del dret d’Ucraïna a decidir el seu futur.
Una actitud molt diferent de la del patriarca Ciril, és la posició del Vaticà i de les Esglésies cristianes, tant catòliques com protestants. Així, el grup “Religions per la Pau”, conscient que la violència només engendra violència, ha afirmat que la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, és “un conflicte de violència que mai no pot tindre resultats positius”. Aquest grup (igual que el papa Francesc), ha demanat que es puguen fer corredors humanitaris davant l’horror de la guerra.
Per la seua part, l’arquebisbe major de l’Església Greco-Catòlica ucraïnesa, Sviatoslav Shevchuk, en la seua carta a les comunitats ucraïneses de la diàspora, del 28 de febrer passat, ha demanat que “el diàleg i la diplomàcia guanyen la guerra”. I ha pregat perquè el Senyor “envie la pau al cor de les nacions”. Al mateix temps, l’arquebisbe major de l’Església Greco-Catòlica ucraïnesa, ha agraït la fermesa del papa Francesc de condemnar “enèrgicament la guerra”.
Aquesta invasió d’Ucraïna provoca el patiment i la mort dels seus ciutadans, degut a l’atrocitat i a la inhumanitat dels qui maten el proïsme. Així i tot, l’arquebisbe Sviatoslav Shevchuk, ha afirmat que els greco-catòlics “estem dempeus, en pregària pel nostre sofert poble ucraïnès”. Cal destacar que els bisbes i els capellans, juntament amb els periodistes, són els únics que no abandonen mai el poble martiritzat per les guerres. Per això el P. Smoerechynskyj, capellà a Odessa, ha dit també que “hi ha por a la guerra, però l’Església no fuig”.
El papa Francesc, missatger de pau, en un gest inèdit, fa uns dies es va desplaçar a l’ambaixada de Rússia a Roma, per demanar la fi d’aquest conflicte bèl·lic. I el secretari d’estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, ha dit que “la Santa Seu està disposada a ajudar en les negociacions entre Rússia i Ucraïna”.
Per la seua part, Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, que coneix bé les diverses Esglésies cristianes (ortodoxos, catòlics…) que “conviuen” a la ciutat santa, ha denunciat que “l’Església Ortodoxa russa no ha romàs al marge” en aquest conflicte, “sinó que s’ha posat al costat de Putin”. I és que el patriarca Ciril, en comptes de demanar a Putin que ature la guerra, ha defensat els postulats genocides i terroristes del president de Rússia.
Desgraciadament, aquesta invasió està provocant que els cristians (els ortodoxos i els catòlics) es maten entre si. I això en ple segle XXI. I és que la guerra sempre és un fracàs de la política. Amb la qual cosa descobrim que els hòmens no hem après res de l’horror de les guerres que van assotar Europa al segle XX.
Com ens recordava en el seu article la Sra. Immaculada Cerdà, el dimarts passat, el poeta valencià Marc Granell, ha escrit en relació a la tragèdia de totes les guerres:
“La guerra és inútil,
mai no apanya res.
La guerra és tan sols la forma cruel
que té d’augmentar qui mana, el poder.
Els pobles no hi guanyen jamai, res de res.
Encara que hi vencen, sempre ixen perdent”.
Al País Valencià hi ha comunitats ucraïneses de cristians, tant d’ortodoxos com de greco-catòlics. Unes comunitats cristianes que pateixen pels seus familiars que es troben a Ucraïna i per l’angoixa de no saber on caurà el pròxim míssil. I també pateixen pel més de mig milió d’ucraïnesos (dones i xiquets) que han hagut de deixar el seu país, amb cues per passar la frontera de fins a sis hores.
El drama de la guerra (de totes les guerres) entre germans, i més encara entre els cristians, és que (com ha dit algú), els soldats que combaten, que ni es coneixen ni s’odien, acaben matant-se al front. Pel contrari, els dirigents dels pobles (en aquest cas, Putin) que sí que es coneixen i sí que s’odien, no es maten entre ells. De tota manera, la guerra entre Ucraïna i Rússia, no és una guerra, sinó una invasió terrorista per part de Putin, degut a les seues ànsies imperialistes i expansionistes del president rus.
Però el més lamentable (i vergonyós), és que el patriarca ortodox, Ciril, en comptes de demanar (com ha fer el papa Francesc) que s’acabe aquesta agressió i la invasió contra Ucraïna, justifique la guerra propiciada per Putin contra els ucraïnesos, una invasió del tot injustificable.
Si les Esglésies i els seus dirigents no són signes de pau (com no ho és el patriarca Ciril) i no treballen per fer possible un món més harmònic i més fratern, aquestes Esglésies no tenen cap sentit. I si el màxim dirigent de l’Església Ortodoxa russa, no només no demana aturar la guerra sinó que la justifica, aquest patriarca està prostituint la religió i esdevenint un escàndol davant el món.
