Per Eva Remolina / AMIC
L’enterrament de la sardina és una festa pagana que coincideix amb el Dimecres de Cendra, primer dia de Quaresma.
Aquesta tradició se celebra a Espanya i en alguns països, sobretot de Sud-amèrica, per a acomiadar el carnestoltes, i en ell es crida a la calma i a l’ordre després de tants dies de descontrol i disbauxa.
L’enterrament de la sardina és una paròdia d’un festeig fúnebre i en el qual es passeja una sardina pels principals carrers de la ciutat. El seu origen és incert, situant-se possiblement l’any 590 dC, just en el moment en què l’Església catòlica accepta el carnestoltes.
Hi ha moltes versions de per què se simbolitza amb aquest peix. Alguns historiadors ho justifiquen en el fet que era un aliment que solia consumir-se davant la prohibició del consum de carn. Uns altres ho situen durant el regnat de Carles III, on un dels seus ministres, Jerònim Grimaldi era popularment denominat “El Sardina” a causa de ser tan prim i es va veure obligat a bandonar la ciutat durant el temps de Quaresma, sent acomiadat amb una mascarada. La tercera versió més difosa, explica que al Mercat de Madrid va arribar una partida de peix en mal estat, i per a evitar l’olor desagradable que s’expandia ja per tota la ciutat, el rei va manar que enterressin tot el peix en la ribera del Manzanares.
Sigui quina sigui la història, sí que sembla que és cert que aquesta celebració es popularitza en el segle XVIII i contínua viva fins als nostres dies.
