A casa nostra s’ha observat en els últims anys un augment de la visibilitat d’iniciatives emprenedores impulsades per dones com Carme Ruscalleda, Mar Alarcón o Carlota Pi
Per Susana Domingo, Directora de l’Executive MBA i del projecte StartLab de la UPF-BSM / AMIC
Segons el Banc Mundial, la població humana està equilibrada pràcticament al 50% entre homes i dones. Podria semblar, doncs, que el món està ben repartit, que, per justícia, hi ha paritat en tots els àmbits de la vida i que la igualtat de gènere és una realitat. Però les dades reflecteixen una realitat diferent, com també evidencien que la igualtat encara està molt lluny de ser veritat els moviments que lluiten per a la igualtat de gènere.
Ara bé, què ens diuen les dades sobre la igualtat en l’àmbit de l’emprenedoria? Doncs que només el 4,7% de les dones són emprenedores a l’Estat i el 6,3% a Europa. Aquesta realitat comporta que les dones impulsin tan sols el 20% de les startups i, a més, aquesta xifra està estancada de fa anys. Així, les dades també evidencien que l’emprenedoria, com moltes altres activitats humanes, està lluny de la igualtat de gènere. No tan sols a escala local, sinó també europea.
Partint de la dada inicial que indica que el món està repartit numèricament de forma igualitària entre homes i dones, quins són els motius que comporten que en l’emprenedoria les xifres siguin tan dispars?
Falten referents
Menys presència de les dones en les àrees de coneixement anomenades STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics). Els grans referents mundials en aquest sector com Steve Jobs, Bill Gates, Mark Zuckerberg o Elon Musk son homes que han rebut una gran atenció mediàtica, mentre que Estée Lauder és més aviat un referent per la marca, però no per a la dona emprenedora que hi ha darrere i que va crear un imperi amb el seu nom als anys 40 del segle XX i que es manté avui dia. Una situació que també s’experimenta amb Coco Chanel o Carolina Herrera, més conegudes pels seus dissenys que no pas per la seva emprenedoria. Oprah Winfrey, reconeguda com a excepcional periodista però no com a fundadora i gestora d’un gran imperi de la comunicació. Tothom coneix el Huffington Post, però no en coneixem la fundadora, Arianna Huffington.
Afortunadament, a casa nostra s’ha observat en els darrers anys un augment de la visibilitat en els mitjans de casos d’èxit protagonitzats per dones: Carme Ruscalleda, del restaurant Sant Pau; Mar Alarcón, fundadora de Social Car; Carlota Pi, fundadora d’HolaLuz…
Un qüestionament constant
Aspectes culturals, com el qüestionament de l’èxit de les dones en certes activitats mentre se celebren sorollosament els èxits dels homes, com explicava Eli Abad, fundadora de Between Technology, durant la sessió “Emprendre en femení”, organitzada per la UPF Barcelona School of Management. Que als nens se’ls eduqui per ser valents i dominants i a les nenes per agradar i complaure, no ajuda gens a tancar l’escletxa de gènere al sector.
En preparació i sentit de responsabilitat les dones superen els homes, i diversos estudis indiquen que elles tenen major aversió al risc, per la qual cosa prenen en consideració més factors a l’hora de prendre decisions que els homes. Eviten temeritats i pensen més en les conseqüències dels seus actes.
La llosa de la conciliació
La conciliació familiar és una expressió molt políticament correcta, però la realitat és que el pes de les tasques de la llar acaba recaient de la banda de les dones massa sovint. La pandèmia que estem vivint ha intensificat encara més aquesta situació, quelcom que indica que estem lluny de resoldre aquesta injustícia.
Aquesta major dedicació de la dona a les tasques domèstiques juga en contra de les seves probabilitats d’emprendre, senzillament perquè prioritzen el benestar de la seva família a les seves inquietuds, mentre que el mascle no se sent obligat a fer-ho, en molts casos. Això comporta que la dona disposi de menys temps per poder iniciar una activitat econòmica i es vegi inclinada a acceptar feines en funció del seu horari i no de la seva vocació i ambició. A més, estudis indiquen que les dones, quan emprenen, ho fan sovint per necessitat i no per detecció de bones oportunitats o vocació.
El pes dels estereotips
Es tendeix a associar l’emprenedoria femenina a negocis amb baixa intensitat tecnològica i vinculats a la moda i a l’impacte social. Per descomptat, aquestes activitats no són criticables per la seva naturalesa, ans el contrari, encara que contribueixen a la perpetuació d’un estereotip que caldria superar. Tanmateix, en els darrers anys veiem més presencia en sectors tradicionalment masculins com les Fintech, el Health (salut digital, biotech, sextech…) i Edutech.
Pel que fa als inversors, els fons de capital risc semblen mostrar més sensibilitat cap a qüestions de gènere, tot i que encara és insuficient. El 2020, només el 10% dels Business Angels eren dones a Catalunya.
Sororitat en l’emprenedoria
Monica Dodi, després de treballar molts anys com a executiva de grans multinacionals nord-americanes (Warner Bros i MTV), conscient d’aquesta gran desigualtat, va liderar la creació de Women’s Venture Capital Fund, una firma d’inversió de capital risc que inverteix només en projectes de negoci impulsats per equips amb diversitat de gènere, origen, i ètnia. En aquest sentit, una altra iniciativa recent és una associació sense ànim de lucre fundada per dones: WA4STEAM (Women Angels for Steam), orientada a donar suport a projectes emprenedors impulsats per dones en àmbits STEM.
El premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus va idear i executar la idea de proporcionar microcrèdits a persones pobres, excloses financerament, amb l’objectiu que poguessin dedicar els fons obtinguts a emprendre petites activitats que els permetrien sortir de la pobresa. El 94% d’aquests microcrèdits es concedeixen a dones, atès que elles majoritàriament es preocupen per millorar la seva vida i la de les seves criatures i inverteixen en actius com màquines de cosir per iniciar petits negocis, mentre que els homes buscaven la satisfacció personal a curt termini.
