CN | Valerià Benetó
L’any passat per aquestes mateixes dades CN publicava un escrit amb el títol “Que amaga l’«Aguinaldo»”, en ell parlarem de diverses curiositats que semblen adornar la història de la nostra benvolguda melodia.
Parlàvem també de la molta estima dels castelloners per ella i els elements que han fet possible la seua conservació i recuperació, posant en un mateix plànol als festers de Santa Bàrbara, al músic de la penya l’Albargina, o als de l’Orquestra Filibert Estrela, o a Raül Seguí i la Banda Jove, i el cor de la Lira i s’haurà d’afegir a la nòmina de recuperadors a tots aquells anònims en reconeixement, però amb tasca efectiva que han treballat per divulgar-la i dignificar-la, com Maurici Belmonte, pautar-la com Vicent Bravo, i ara, esperem que aviat, veurem alguna cosa capitanejada per Pep Francés.
Gràcies a tots i a cadascú d’ells, continua sonant l’«Aguinaldo», a Castelló, no obstant això, queda per explorar altres opcions, un camí, potser només viu en la meua imaginació i és que la melodia de l’«Aguinaldo» és una obra feta per a un àmbit diferent del qual la gastem actualment, contenint potencialment virtuts per ser emprada per actes de més “importància representativa”, no és que desmeresca on està fent-se i utilitzant-se, sinó que crec que el seu origen és més un himne, orgullós i identificador del qual li pressuposem, o intentem abastar.
M’explique, una melodia interpretada en un instrument o en un altre alcança uns matisos que no esperaves, si a això li afegires un tempo i unes dinàmiques més propicies, podria resultar alguna cosa més important encara del que hui en dia ja és.
I si parlem de la lletra, és més clar encara, d’intranscendent a important, pot admetre tota la gamma de possibilitats, clar que sols està, la voluntat de fer-la servir i en quin grau procedir.
Aquesta reflexió en veu alta, sé que sols és meua, i sé que no tinc ni la preparació, ni els coneixements per a dur-la a cap, però mai se sap on pot acabar una idea, no massa brillant, però constant que sempre m’acudeix en sentir “Todos los años venimos”….
Perquè tot pot evolucionar si no ja em direu d’anar “a esta casa venimos, casa rica i principal” perquè si voluntat hi havia “Cantaremos el Aguinaldo, Tomaremos si nos dan” a la mes recent “A cantar l’«Aguinaldo» pels carrers de Castelló”, tot ho admet i tot mereix el seu respecte, però no passarà res si es continua com fins ara, nosaltres passarem l’«Aguinaldo» perviurà, i els que l’interpreten, segur que ho faran, amb estima que és el més important.
