Per Eva Remolina / AMIC
Està més que demostrat que les vacunes de la COVID han funcionat molt bé tant per a evitar morts com per a minimitzar els efectes i reduir els casos greus d’infecció. Però, no obstant això, les noves variants com la Delta o Òmicron han obligat a establir la necessitat d’una tercera dosi de la vacuna, l’anomenada dosi de reforç, la qual ja està oberta avui dia per a tots els majors de divuit anys, i es preveu una quarta de moment per als inmunodepressius.
Dos han estat les novetats que han vingut amb la vacuna de reforç. En primer lloc, avançar a cinc mesos (en comptes dels sis inicials) el temps per a poder administrar-se la vacuna en els casos d’haver-se posat la Pfizer o la Moderna, i de dos mesos en els casos en què es va administrar l’AstraZeneca o la Janssen. I, en segon lloc, haver-se demostrat que la mescla de vacunes reforça encara més la immunitat enfront del virus.
Per això, és possible que la tercera vacuna que ens administrin, no sigui la mateixa que la de les dues primeres. Tant la EMA (Agència Europea de Medicaments) com el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de malalties, avalen la vacunació heteròloga.
S’aconsella també que les persones que hagin estat contagiades de COVID esperin almenys quatre setmanes per a inocular-se la tercera dosi.
