El PP valencià és especialista en provocar polèmiques absurdes i inútils, com, per exemple, canviar el nom d’Enric Valor pel d’Espanya a un carrer de Mutxamel. I després diuen que no són nacionalistes.
No sé si és que el PP no té memòria o bé és que, directament, li agrada fer el ridícul. L’últim “numeret” del PP valencià ha estat la proposta de la Sra. Mª José Català, regidora del PP a l’ajuntament de València, que ha demanat a l’alcalde Joan Ribó, que la Sra. Rita Barberà siga proclamada “Alcaldessa Honorària” del Cap i Casal del País Valencià. No tindria res a dir, si no fóra perquè el PP valencià (en l’última etapa de l’exalcaldessa), va vilipendiar i arraconar la Sra. Barberà, fins al punt de demanar-li que abandonara el partit i també (amb els vots del PP valencià), que deixara la seua acta de senadora per designació autonòmica.
Jesús de Natzaret va qualificar de sepulcres emblanquinats els fariseus i els mestres de la Llei així: “Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats, per fora sembleu gent de bé, als ulls del hòmens, però per dins sou plens d’hipocresia” (Mt 13:27-28).
¿Com és possible que el PP valencià (i també els dirigents estatals d’aquest partit com els Srs. Javier Maroto i Pablo Casado) arraconara la Sra. Barberà i ara, sense cap mena de rubor, demane per a la Sra. Rita Barberà el títol d’Alcaldessa Honorària? El grau màxim d’hipocresia i de fariseisme és la Sra. Català demanant aquesta distinció per a la Sra. Barberà, quan la mateixa Sra. Mª José Català va votar a favor de traure l’exalcaldessa de València del Senat.
I és que el PP valencià sembla que no tinga memòria. Sort en tenim de l’hemeroteca, que ens recorda l’actuació “exemplar” del PP valencià en relació a la Sr. Rita Barberà.
El PP valencià va demanar a Rita Barberà que deixara el Senat (Levante, 15 de setembre de 2016) i fera un pas enrere i que deixara també la presidència de la Comissió Constitucional del Senat. Això li ho va demanar, ni més ni menys que el Sr. Pablo Casado, en aquell moment vicesecretari de Comunicació del PP (Levante, 8 de febrer de 2016) i actualment, president d’aquest partit.
Per això la Sra. Rita Barberà, farta de la pressió del PP perquè es donara de baixa del partit, va abandonar el PP (Levante, 16 de setembre de 2016) però va conservar la seua acta de senadora.
Una altra veu “popular” que va pressionar la Sra. Barberà va ser el Sr. Alfonso Alonso, en aquell moment president del PP del País Basc, que va donar un ultimàtum a la Sra. Barberà en aquests termes: “Si no pren una decisió hui, l’haurà de prendre el partit” (El Plural, 14 de setembre de 2016). I per això el PP aconsellava a la Sra. Barberà que deixara el partit en 24 hores, perquè si no, el PP li ensenyaria molt “amablement” on estava la porta d’eixida del PP. Una altra veu que pressionà l’exalcaldessa de València va ser el ministre Luis De Guindos, que deia que “Rita Barberà hauria d’entregar la seua acta de senadora”. I afegia encara pel que feia a la militància de Rita Barberà: “Si Barberà no s’haguera donat de baixa voluntàriament, ho hauria fet el partit” (Cambio 16, 15 de setembre de 2016)
La Sra. Barberà, que ara el PP valencià vol homenatjar, va sol·licitar la seua baixa del PP, perquè el partit (que ara vol que siga “Alcaldessa Honorària”), li ho va demanar.
També el Sr. Javier Maroto, en aquell moment vicesecretari d’Acció Social del PP, assegurà que la Sra. Rita Barberà estava fent mal al partit i afirmava que si no es donava de baixa del PP, ho farien ells. El Sr. Maroto, en referència a la Sra. Barberà, deia: “No és exemplar mantindre’s en l’escó exclusivament per fruir d’una posició d’aforament”. I com he dit abans, el Sr. Pablo Casado, en aquell moment vicesecretari de Comunicació del PP, demanà a la Sra. Rita Barberà que deixara la presidència de la Comissió Constitucional i que voluntàriament deixara el seu escó al Senat (El Mundo, 8 de febrer de 2016).
També a les Corts Valencianes, tots els grups parlamentaris (amb la Sra. Mª José Català que ara demana aquesta distinció per a la Sra. Barberà), van firmar una proposta conjunta demanant que Barberà renunciara a l’acta de senadora, “per salvaguardar la dignitat de la representació dels valencians” (El Correo, 15 de setembre de 2016).
I la Sra. Bonig, la defenestrada presidenta del PP valencià, deia que “una trajectòria tan brillant com la de Barberà” mereixia “una eixida digna i per això hauria de deixar la seua acta de senadora”. Cal dir que el dia 6 de maig passat, la Sra. Bonig va admetre públicament que es va equivocar en reprovar la Sra. Barberà i (cosa que no fa tothom) va demanar perdó pel tracte que el PP li va donar a l’exalcaldessa de València (Levante, 6 de maig de 2021).
El Diccionari Normatiu Valencià defineix la hipocresia com “la simulació de qualitats i sentiments que no es tenen”. No sé si els qui ara demanen aquest títol honorífic per a la Sra. Barberà no saben el significat del terme hipocresia, o bé els és igual tot.
El papa Francesc, el passat 19 de febrer, comentat el profeta Isaïes (Is 58:1-9), deia que la Quaresma era una oportunitat per reconèixer les pròpies incoherències i per identificar les capes de maquillatge aplicades per amagar la realitat. I per això deia que “els cristians no han de ser hipòcrites, amb l’anima maquillada”. En una altra ocasió el papa deia que “la hipocresia és el llenguatge de la corrupció, no el llenguatge de la veritat”. I el 2 de gener de 2019, el papa Francesc demanà als hipòcrites que no vagen a missa.
En el seu article (Levante, 9 de juny de 2021), el Sr. Miquel Domínguez lamentava que l’alcalde del cap i Casal del País Valencià, Joan Ribó i també Compromís, no hagen acceptat la petició del PP perquè la Sra. Barberà tinga el títol d’alcaldessa honorària. Però si va ser el PP qui va estigmatitzar i expulsar la Sra. Barberà del PP! I és que “quan fou mort lo combregaren”.
Per altra part, a l’Eucaristia en sufragi de la Sra. Barberà, a la catedral de València, el 28 de novembre de 2016, l’arquebisbe de València va fer referència a la seua homilia, “a las injusticias graves que con ella, con nuestra hermana Rita, se cometieron”. Segurament el cardenal es referia a “la condena injusta por los poderes de este mundo, muchas de ellas infernales”. I encara, el cardenal Cañizares demanà “que no hagamos más víctimas ni condenemos fuera del tribunal legítimo y justo, ni sentemos a nadie en el banquillo de los medios” i també, “que no hagamos sufrir a tantos con la mentira, juicios temerarios, odios y venganzas”. El cardenal Cañizares, amb les seues paraules, segurament pensava més en els jutges que en el PP. Però les seus paraules també podrien aplicar-se ben bé al PP, que va deixar sola la Sra. Barberà, estigmatitzant l’exalcaldessa, fins al punt de demanar-li que deixara el PP.
El que sí que està clar és el fariseisme i la hipocresia dels qui van fer tot el possible per traure la Sra. Barberà del PP i ara (com si mai no hagueren dit ni fet res en contra de l’exalcaldessa de València), demanen que siga designada “Alcaldessa Honorària”.
Les persones que van amargar l’última etapa de la vida de la Sra. Barberà, haurien de llegir el capítol 23 de l’Evangeli de Sant Mateu quan diu: “Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats, per fora sembleu gent de bé, als ulls dels hòmens, però per dins sou plens d’hipocresia” (Mt 23:27-28).
Comunicat de la Sra. Rita Barberà
