Aquest és el títol del llibre publicat per l’editorial afers i l’Associació Cultural La Goleta i que recull, com diu Joan Iborra, “l’imaginari popular de Xeraco”, arrelat “dins d’una tradició narrativa profunda i abundant en motius i protagonistes, enriquida amb les aportacions de cada generació”.
El llibre, que ja va tindre una primera edició el 1995, ha estat ara reeditat, per tal de posar a l’abast del poble aquest material narratiu, que representa la riquesa de la “tradició oral i popular” de Xeraco, com diuen Antoni Martí, Joan Iborra i Rafael Campos, autors d’aquesta obra.
Aquest llibre és fruit de l’entusiasme d’una associació de pares d’alumnes, d’uns mestres compromesos en la tasca de difusió del valencià i la cultura popular i d’uns xiquets i xiquetes treballadores, que “mamprengueren la tasca de recollir el material narratiu que haguera arribat per transmissió oral a les famílies de l’alumnat”.
Així començà una apassionada tasca de recerca d’aquest material, que fou completat amb la “col·laboració plàstica” dels alumnes, per tal que “reproduïren en imatges, les historietes que els contaven a casa o al carrer, a fi d’il·lustrar amb els seus dibuixos els textos orals recollits”.
El treball va seguir amb la transcripció dels papers que el havien fet arribar els xiquets i les xiquetes i també per part de les persones anònimes del poble, que “s’havien animat a recordar aquells contes que els narraven de menuts”. El resultat ha estat un llibre, editat amb gran cura, que conté una part important de la cultura i la tradició de Xeraco.
Es tractava de recuperar la memòria popular, tan important en la cultura del País Valencià, per així poder transmetre a les noves generacions, un llegat valuós, que no podem deixar perdre.
El llibre, amb 135 pàgines, il·lustrat amb els dibuixos dels alumnes, aplega les diverses rondalles i narracions que s’han recollit, a més de les partitures musicals que cantaven les generacions que ens han precedit.
Com diu l’escriptor Josep Piera, referint-se a aquest llibre, “la tradició cultural dels valencians ha anat creant una literatura oral, tan humil com interessant”, que esdevé una “literatura familiar, de carrer, de tertúlia o de comboi, infantil i adulta”. Aquests textos, recollits a Xeraco i d’altres semblants, com diu Josep Piera, “omplia la vida dels nostres pobles establint lligams, costums i fantasies comunes entre la gent”.
Per això és tan important aquest llibre, ja que ha recuperat molts textos que podrien haver-se perdut, amb el que significa de pèrdua de la memòria col·lectiva i de la cultura popular. Per això, com diu ben encertadament Josep Piera, “de la mateixa manera que el poble que no canta és un poble malalt, el poble que no conta les històries del passat, no existeix, o millor, acaba diluint-se i desapareixent de la memòria dels humans”.
Afortunadament això no passarà a Xeraco, per l’entusiasme d’aquells (pares i mares, xiquets i xiquetes, mestres i persones anònimes) que han recollit aquest preciós tresor que és la tradició oral.
