L’Assemblea d’Història de la Ribera i Castelló celebren la riquesa patrimonial amb la publicació del llibre La història al microscopi a Castelló
CN | Maria
Ahir divendres, 25 d’octubre, el Magatzem de Gil (INMAVI) de Castelló va acollir la presentació de La història al microscopi, un volum que recull les comunicacions de la Secció Miscel·lània de la XVIII Assemblea d’Història de la Ribera, celebrada a Castelló l’any 2018. Aquest llibre, que forma part de la col·lecció Estudis Comarcals de la Institució Alfons el Magnànim, tracta sobre aspectes de geografia, història, arqueologia i patrimoni de la Ribera i ha estat publicat amb el suport de la Diputació de València i la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló.
L’acte va comptar amb una gran assistència de públic, evidenciant l’interès pel patrimoni històric i cultural de la comarca. Les intervencions de les autoritats presents, com el diputat provincial de Cultura Paco Teruel Machí, l’alcaldessa de Castelló, Horte Gómez Llàcer, i el regidor de Cultura, Richard Garrigues González, van estar molt correctes i van subratllar la importància d’aquesta publicació per al territori. Destacà també la intervenció amena i propera de F. Xavier Martí, coordinador del Secretariat Local de l’Assemblea i editor de l’obra.
La història al microscopi posa en relleu aspectes clau del patrimoni històric de la Ribera, amb capítols dedicats a Castelló, com ara l’estudi dels treballs topogràfics del Castellet, de Lydia Castan Mateu, Mònica Martí Gómez i Guillem Reig Sanz; el catàleg de fills il·lustres, de Francesc Xavier Martí i Juan; l’impacte de la Guerra Civil, de Núria Gregori i Sebastià; els grafits de l’església, de Miguel Gómez Sahuquillo; i el catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic local, de Francisco Taberner Pastor i María Teresa Broseta Palanca.
Els assistents a l’acte van poder adquirir exemplars del llibre, considerat una obra de gran valor per als veïns de Castelló i de tota la Ribera. Aquest volum aprofundeix en la història i la memòria de la zona, contribuint a reforçar el sentiment d’identitat cultural.
Des de Castelló Notícies, felicitem el col·lectiu de l’Assemblea d’Història de la Ribera per aquesta publicació i confiem que el pròxim llibre dedicat a l’ensenyament, també derivat de les comunicacions de l’AHR, arribe amb menys demora.
Galeria fotos – Joanjo Puertos
INTRODUCCIÓ del llibre
Francesc Xavier Martí i Juan
Coordinador del Secretariat Local
La vila de Castelló va acollir la XVIII Assemblea d’Història de la Ribera. Del 9 a l’11 de novembre de 2018 les sales i els passadissos de l’emblemàtic edifici de l’Obrera s’ompliren d’historiadors i geògrafs, d’arqueòlegs i filòlegs, d’arquitectes i topògrafs, d’arxivers i documentalistes, de mestres i pedagogs, de cronistes i lletraferits locals, de professors i estudiants, d’assembleistes vells i novells, i de veïns i veïnes amants de la Ribera de Xúquer.
Aquest volum recull les comunicacions presentades a la secció miscel·lània. Com podreu observar, les temàtiques són variades i, per tant, és impossible traçar una línia de connexió entre elles, llevat del fet ineludible que es refereixen a un territori viscut i identificat com la Ribera. Predominen els treballs sobre el patrimoni artístic i l’arqueologia. Pel que fa a les èpoques històriques, l’atenció s’adreça especialment a l’edat contemporània. Tampoc estan igualment representats els diversos llocs, viles i ciutats de la comarca. No és d’estranyar que hi haja cinc comunicacions referides al poble amfitrió. L’esdeveniment va animar els estudiosos locals a la investigació i a la presentació dels seus resultats, però cal tenir en compte també la gran tradició historiogràfica de Castelló, que té com a precursor a l’il·lustrat vuitcentista Vicent Ignasi Franco. Hi ha comunicacions també sobre Alzira, Antella, Benifaió, Benimodo, Carcaixent, Carlet, Corbera, Llombai, la Pobla Llarga i Sollana. Una altra abasta els pobles de la Vall de Càrcer. I, per últim, hi ha quatre textos que tenen com a objecte d’estudi tota la Ribera.
Caldria emular les iniciatives dels ajuntaments de Benimodo i de Castelló, que convoquen sengles beques d’investigació per a participar en l’Assemblea. D’aquesta manera no solament es valora i es premia la tasca de l’historiador sinó que també s’evita el fet que hi haja pobles «absents» en aquesta trobada. De tota manera, aquest volum no s’ha de considerar aïlladament, ja que anirà acompanyat de l’edició pròxima de les actes de la secció monogràfica de 2018, dedicada a l’ensenyament a la Ribera de Xúquer. Amb l’edició de les ponències i comunicacions de la XVIII Assemblea fem una aportació més al corpus historiogràfic constituït per totes les actes publicades de les edicions anteriors, un conjunt d’inestimable valor que, juntament amb les monografies comarcals i locals, ens permet tenir un coneixement cada vegada més complet d’aquesta terra que ens agermana. El Secretariat Permanent té el propòsit de digitalitzar i facilitar l’accés en línia de tots els volums anteriors, especialment d’aquells més antics o que estan exhaurits. La celebració de la XVIII Assemblea d’Història de la Ribera fou possible gràcies al determini de l’Ajuntament de Castelló, presidit per Òscar Noguera i Albe rola, que va oferir tots els recursos al seu abast per a l’organització de la trobada. El Secretariat Local estava format per un equip que jo em limitava a coordi- nar, format per Valerià Benetó i Ferrando, Lydia Castan i Mateu, Lluís Ferran- do i Cuenca, Vicent Ferrer i Pérez, Àngela González i Bellver, Joan Josep Puertos i Muñoz, i Ramon Vicent i Isern. Tots col·laboraren desinteressadament i amb entusiasme des que es va plantejar la proposta fins a la seua consecució, i la seua disposició al treball cooperatiu fou excel·lent.
Hem de donar gràcies, per últim, a les dues institucions que han permés aquesta publicació: la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València i a l’Ajuntament de Castelló.
INDEX
