L’ONG del valencià recorda que el Consell d’Europa critica que alguns estats -com fa Espanya- “no comparteixen la informació, instruccions, directrius o recomanacions en altres llengües que no siguin la llengua oficial del país”.
La Plataforma per la Llengua demana a les institucions públiques del País Valencià que també informen en valencià sobre la pandèmia del coronavirus a les pàgines web i xarxes socials, d’acord amb el seu deure legal. Així ho indica l’Estatut d’autonomia, la Llei d’ús i ensenyament del valencià i el compromís contret per Espanya quan ratificà la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM), compromís que afecta tots els nivells de l’administració.
Segons les recomanacions del Consell d’Europa i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), les institucions de l’Estat espanyol també haurien de transmetre en valencià tant la informació sanitària relacionada amb la pandèmia com les accions mampreses. Arran de la crisi del coronavirus, el Consell d’Europa ha posat l’accent en el factor lingüístic i ha assenyalat que hi ha estats membres que «no han compartit sistemàticament la informació, les instruccions, les directrius i les recomanacions en altres idiomes que no siguen l’idioma oficial de l’Estat». En cas de no fer-ho, el Consell d’Europa considera que no sols s’incompleix la CELROM, sinó que també s’actua de manera discriminatòria contra els parlants de les llengües protegides per la Carta.
En opinió de Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, «el valencià, com a llengua pròpia i oficial, ha de ser emprat per l’Administració pública, d’acord amb la llei, encara que ens trobem en una alerta sanitària».
En canvi, institucions com la Delegació del Govern espanyol al País Valencià i la Diputació d’Alacant fan un ús molt limitat del valencià en les seues comunicacions relatives a la pandèmia, si bé és veritat que la diputació alacantina ha publicat un nou canal de Youtube amb reportatges, alguns dels quals estan disponibles en valencià.
L’ONG del valencià també considera que l’esforç que fan diverses institucions valencianes d’incorporar l’assistent virtual Carina als seus webs, hauria d’anar acompanyat d’una petició a l’empresa impulsora perquè l’assistent puga atendre en valencià tan prompte com siga possible. Diversos ajuntaments, diputacions, universitats públiques i també la Generalitat Valenciana i altres organismes de l’Estat espanyol han contractat aquest servei com a reforç per a resoldre els dubtes sobre la pandèmia de coronavirus COVID-19.
La Plataforma per la Llengua considera que «actualment l’assistent Carina informa sobre la pandèmia només en castellà, i això vulnera la situació de bilingüisme oficial i els drets dels parlants, tal com ha comunicat d’urgència fa poc el Consell d’Europa. Demanem a les institucions públiques una col·laboració decidida perquè aquest servei també es puga consultar en la nostra llengua».
