En un article meu del 5 d’agost passat a Castelló Notícies, vaig denunciar la manipulació de la pintura de Marçal de Saix que hi ha en una capella de la Seu de València: concretament, la part manipulada d’aquesta obra pictòrica correspon a la part central d’aquest retaule, amb Sant Jordi i el rei Jaume I en la batalla del Puig.
Com deia en aquell article, la pintura original de Marçal de Saix mostra en un primer terme el rei Jaume I en la batalla del Puig, amb la senyera reial sobre el cavall del rei i al pit del monarca i en segon terme Sant Jordi, amb la creu roja sobre fons blanc. Pel contrari, la pintura manipulada de la capella de la Seu, mostra Sant Jordi en un primer terme, amb la creu roja sobre fons blanc i darrere seu el rei Jaume I, que curiosament ha “perdut” la senyera quatribarrada que cobreix el cavall en la pintura original i que ha estat revestit, com Sant Jordi, amb la creu roja sobre fons blanc. Aquesta còpia infame, que tergiversa la història (i l’original d’aquesta obra mestra del gòtic valencià) es trobava (o es troba) a la Seu de València, a la capella on la tradició diu que se celebrà la primera missa després de la conquesta de València, amb la presència del rei conqueridor.
Però a més d’aquesta manipulació de la pintura de Marçal de Saix, a la catedral de València hi ha una altra absurda manipulació, també amb l’objectiu d’esborrar les quatre barres de la senyera del rei Jaume I, de la mateixa manera que es va fer amb la pintura de Marçal de Saix. Concretament, aquest nou atac a les senyes d’identitat dels valencians el trobem al retaule major de la Seu de València. Quan jo visitava la Seu, fa anys, i el retaule estava obert, sempre havia vist la imatge de la Mare de Déu amb l’Infant Jesús, amb unes grans quatre barres sense cap mena de blau, com la senyera que hi ha al Pouet de Sant Vicent al darrere de la imatge de Sant Vicent Ferrer. Però des de fa uns anys, no sabria dir quants, el fons quadribarrat sobre el qual hi havia la Mare de Déu, ha desaparegut i ha estat substituït per una tela, molt diferent a les quatre barres.
¿Qui va donar l’autorització per modificar la tela que emmarca la imatge de la Mare de Déu? No puc precisar quan va ser fet aquest frau al retaule traient les quatre barres, evidentment amb la connivència de l’arquebisbe (quin?) i del Cabildo de la catedral i la Conselleria de Cultura del govern valencià. Evidentment aquesta manipulació al retaule major de la Seu de València, es va fer quan el PP havia fet del Palau de la Generalitat el seu “cortijo” particular i els dirigents d’aquest partit feien i desfeien al seu gust, atacant obsessivament la història dels valencians i esborrant qualsevol referència a la senyera del rei Jaume I, amb un autoodi digne de ser psicoanalitzat. Encara no m’explique com aquests inquisidors no es van atrevir a esborrar també les pintures del Saló de Corts i la senyera (sense blau) de l’Àngel Custodi del retaule de la capella del Palau de la Generalitat.
Cal dir que el fons quatribarrat que hi havia al retaule major de la Seu de València, és molt semblant al fons que hi ha darrere del retaule de la capella de la Generalitat.
Estaria bé que la Conselleria de Cultura investigara com es va produir la manipulació de la tela del retaule major de la Seu de València i quin va ser el responsable d’aquell atemptat artístic. I també estaria bé que l’arquebisbat de València retornara els colors originals d’aquesta tela, abans que fóra manipulada burdament, amb el propòsit d’esborrar qualsevol referència a la senyera del rei Jaume I i als orígens del País Valencià.
Els qui van manipular la pintura de Marçal de Saix i els qui van fer el mateix amb el retaule major de la Seu de València, ¿algun dia deixaran de fer el ridícul i acceptaran la història tal com és? Perquè si no ho accepten, tenen molt faena esborrant les nombroses senyeres sense blau que hi ha al Palau de la Generalitat i a d’altres llocs del País Valencià.
A part d’aquesta burda manipulació per amagar les quatre barres del rei Jaume I al retaule major de la catedral de València, ¿per què els valencians hem de patir una Església colonitzadora i castellanitzadora que tergiversa i manipula les obres d’art (per esborrar els orígens del nostre país) i que continua menyspreant la nostra llengua a la litúrgia? ¿Per què els valencians no vam poder passar, després del Vaticà II, del llatí al valencià? Per què els cristians valencians, després del Concili Vaticà II vam passar del “Dominus vobiscum” al “Señor esté con vosotros” i no al “Senyor siga amb vosaltres”, com hauria estat lògic a l’Església del País Valencià?
Per això és tan important la missa en valencià que retransmet À Punt, un servei que dignifica i afavoreix la nostra llengua als temples, quan veiem que la majoria dels capellans menyspreen la llengua dels valencians.
