No són meues aquestes paraules, perquè a mi no m’agraden els insults i vaig aprendre dels meus pares a tractar tothom amb respecte. Amb tot, aquesta vegada estic d’acord amb el Sr. Attard pel que fa a aquest nom, “imbecilidad”, per anomenar el País Valencià, ja que va ser ell l’autor d’aquesta expressió tan desafortunada. El Diccionari Normatiu Valencià, en la seua segona accepció, defineix imbècil així: “Que resulta simple, propi d’algú poc intel·ligent”.
Com he dit abans, aquesta expressió és del Sr. Emilio Attard, fundador del Partit Popular Regional Valenciano, diputat de la UCD a les eleccions de 1977 i 1979 i president de la Comissió Constitucional del Congrés de Diputats.
La frase que encapçala aquest article la va dir el Sr. Attard en una entrevista al setmanari El Temps, (14 d’octubre de 1991). El Sr. Attard deia: “No entro a decir si procedía poner reino o país o la imbecilidad de Comunidad Valenciana, que me inventé yo”. I el Sr. Attard, molt encertadament, afegia encara en aquella entrevista: “Y ahora hay el contrasentido que, cuando hacen la predicción meteorológica, dicen la comunidad tendrá frio. Hombre podremos ser país o reino, pero geopolíticamente no somos una comunidad”.
He recordat aquestes paraules del Sr. Attard, perquè fa dos mesos (Levante, 12 de desembre de 2019), el Consell Jurídic Consultiu validà l’ús de l’expressió “País Valencià” per a la jura o promesa d’alts càrrecs. I és que a diferència de “Comunidad Valenciana”, el terme País Valencià és una afirmació o reivindicació ideològica.
Alguns pensen que l’expressió “País Valencià” és un nom de fa quatre dies. Però no és així, a diferència del terme “Comunidad Valenciana”, que es va inventar el Sr. Attard.
Uns mesos abans de morir, mon pare va escriure un article titulat: L’orgull de ser valencià, (Levante, 18 de febrer de 2012) on argumentava que el terme País Valencià té més de tres segles de vigència.
Mon pare deia en aquell article, que tot revisant la biblioteca de casa va trobar “una fotocòpia sobre un treball que el meu amic Agustí Ventura m’envià fa temps. M’estic referint a “Fr. Agustín Bella”, que narra la vida del “Venerable Fra Agustín-Antonio Pascual de Guadassuar”, un “Facsímil a cargo de Agustín Roig Barrios, Cronista Oficial de Guadassuar, 1999”.
Després de descriure la vida de la comunitat durant aquell temps, a la pàgina 41 diu, referint-se al frare mencionat: “porque no le tenia el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano”.
I mon pare continuava l’article així: “Els qui pensen que el terme País Valencià és cosa de fa quatre dies estan completament errats, ja que aquesta expressió té més de tres segles! La postura de negar el nom de País per a la nostra terra, és fruit d’una política que, en l’anomenada “Batalla de València” s’utilitzà per obtindre un rèdit polític i electoral per part de la UCD i d’AP, per desvalencianitzar el nostre País. Llevant-nos el nom, els nostres governants ja sabien què ens feien. Per què, sense nom, què som? Però fa més de 300 anys, ja era coneguda l’expressió País Valencià que ara alguns rebutgen!”.
Ara el Consell Jurídic Consultiu ha validat el terme “País Valencià”, que expressa el desig dinàmic, gens nostàlgic, amb l’anhel d’avançar com a poble. ¿No seria ja hora d’emprar aquesta expressió i deixar de banda “la imbecilidad de Comunidad Valenciana”? No són paraules meues, són del Sr. Emilio Attard.
