En aquest juliol els mitjans de comunicació han subratllat una efemèride de fa cinquanta anys, que va posar el món davant les pantalles de la televisió: per primera vegada uns astronautes nord-americans, a bord de l’Apolo 11, van arribar a la lluna.
Però també aquest juliol fa cinquanta anys d’un altre fet que, per ara, ha passat desapercebut o que alguns han preferit oblidar: el 22 de juliol de 1969, Franco va nomenar Joan Carles de Borbó successor seu a la “Jefatura del Estado”. Va ser el dia 22 quan els procuradors de les Corts franquistes aprovaren la llei de successió, a proposta de Franco i l’endemà, el dia 23, el príncep Joan Carles va jurar com a successor a la “Jefatura del Estado”.
En aquell acte, al palau de les Corts, Joan Carles de Borbó va dir: “Rep de sa Excel·lència la legitimitat política sorgida del 18 de juliol de 1936”, una legitimitat que va nàixer amb un colp d’estat perpetrat violentament, pel que Franco s’autoproclamaria el “Caudillo”.
Els qui defensen la llei per damunt de tot, com la Constitució espanyola (que per a alguns està per damunt de la democràcia), haurien de recordar que el rei Joan Carles, que va rebre “la legitimitat política sorgida del 18 de juliol de 1936”, va capgirar allò que havia rebut de mans de Franco i dels procuradors franquistes. Així, fent mans i mànegues, el rei va apostar (mogut per la pressió internacional) per un esborrany de democràcia, deixant a la paperera (o al calaix, per si en algun moment feien falta) “los Principios Fundamentales del Movimiento”. Del partit únic es passava a un sistema amb diversos partits i de la democràcia “orgànica” es passava a una democràcia parlamentaria.
De tota manera, “la legitimitat sorgida del 18 de juliol de 1931” ha permès que a l’estat espanyol hi haja un “Ducat de Franco”, que actualment ostenta la néta major del dictador, un fet impensable a Itàlia, que no té cap “Ducat d Mussolini” o a Alemanya, que tampoc no té cap “Ducat de Hitler”.
Aquella “legitimitat política sorgida del 18 de juliol de 1936”, també ha fet possible que el Tribunal Constitucional haja prohibit al Parlament de Catalunya qualsevol crítica o reprovació al rei. Per això el Constitucional ha anul·lat la reprovació al rei Felip VI, que la majoria dels diputats catalans van fer amb motiu del discurs del rei el 3 d’octubre de 2017.
Curiosament, va ser el govern del Sr. Pedro Sánchez qui va presentar al Constitucional (sense tindre en compte la llibertat d’expressió i la sobirania del Parlament de Catalunya) el recurs contra aquella reprovació, malgrat l’oposició del Consell d’Estat. I com no podia ser d’una altra manera, el Constitucional ha anul·lat l’acord pres per la majoria dels diputats catalans.
