Aquest diumenge el papa ens convida a celebrar la III Jornada Mundial dels Pobres, sota el lema, tret del salm 9: “L’esperança dels pobres mai no es frustrarà”.
Amb aquest salm, el papa ens exhorta a descobrir en aquest text, “una veritat profunda que la fe aconsegueix imprimir, sobretot en el cor dels més pobres: retornar l’esperança perduda a causa de la injustícia, el sofriment i la precarietat de vida”.
En el salm 9, “el salmista descriu la condició del pobre” i alhora, “l’arrogància de qui l’oprimeix”. Per això el salm “invoca el judici de Déu per restablir la justícia i superar la iniquitat”. Aquest salm 9 ens posa al davant la pregunta que els qui pateixen s’han fet al llarg dels segles: “¿Com pot Déu tolerar aquesta disparitat? ¿Com pot permetre que el pobre siga humiliat sense ajudar-lo?”.
Com ens recorda el papa, aquest salm es va compondre “en un moment de gran desenrotllament econòmic, que, com sol passar, produí forts desequilibris socials”, com passa també hui. I com veiem, també hui, “la crisi econòmica no ha impedit a moltes persones un enriquiment”, a vegades immoral, mentre trobem “carrers amb l’ingent nombre de pobres que no tenen el necessari i que en ocasions són maltractats i explotats”.
El papa en aquest missatge amb motiu de la III Jornada Mundial dels Pobres, ens recorda que hui hi ha “nombroses formes de noves esclavituds a les que estan sotmesos milions d’hòmens, de dones i de xiquets”. Els nous pobres de hui són “famílies obligades a abandonar la seua terra, orfes que han perdut els seus pares, jóvens als quals se’ls impedeix l’accés al treball a causa de polítiques econòmiques miops”. I també les “víctimes de tantes formes de violència, des de la prostitució a les drogues, persones marginades i sense llar”. Per això, per a vergonya d’una societat que es diu avançada, encara hui veiem “els pobres en abocadors, recollint el producte del rebuig i del que és superflu, per trobar alguna cosa per menjar o per vestir-se”. A més de la pobresa en la que viuen, els pobres “són tractats com a rebuig” i són considerats “com a paràsits de la societat”. I és que “als pobres no se’ls perdona ni tan sols la seua pobresa”. Per això la nostra societat els veu “com una amenaça perquè són pobres”. Fins i tot, com ens diu el papa, “s’ha arribat a realitzar una “arquitectura” hostil per desfer-se’n de la seua presència”.
A més, els pobres “es veuen obligats a treballar hores inacabables, però se’ls recompensa amb una paga irrisòria”. Com descriu el salm 9, els pobres són “acorralats, capturats, fets esclaus”. Amb tot, com veiem a l’Escriptura, “el pobre és l’home de la confiança”, ja que només posa la seua esperança en Déu, que mai no li fallarà.
En el seu missatge, el papa ens recorda aquestes paraules (que no hauríem d’oblidar) del capellà Primo Mazzolari: “El pobre és una protesta contínua contra les nostres injustícies”. Per això la Bíblia ens indica que “els pobres són aquells que no disposen del necessari per a viure i que depenen dels altres”, com la viuda pobra de l’Evangeli. D’ací que Jesús “no va tindre cap por a identificar-se amb cadascun d’ells”. Per això “fugir d’aquesta identificació” amb els pobres, “equival a falsificar l’Evangeli”.
El papa també ens recorda les Benaurances i com Jesús va dir que “el Regne de Déu pertany als pobres”, pel fet que només ells “estan en condicions de rebre’l”. D’ací que el papa ens encoratge a “revifar l’esperança i a restaurar la confiança” dels pobres. Com a deixebles de Jesús, el cristià està cridat “a no distanciar-se del cos del Senyor, que sofreix amb” els pobres. Estem cridats, com ens diu el papa, “a tocar la seua carn”, perquè “l’amor que dóna vida a la fe en Jesús, no permet que els seus deixebles es tanquen en un individualisme asfixiant”. El papa ens recorda la figura de Jean Vannier, que “obrí nous camins a la tasca de promoció de les persones marginades”.
El papa ens encoratja a fer nostra “l’opció pels últims, per aquells que la societat descarta i rebutja”, ja que “és una opció prioritària que els deixebles del Crist estan cridats a realitzar, per no trair la credibilitat de l’Església” i d’aquesta manera “donar esperança a tantes persones indefenses”.
Finalment el papa ens recorda també que “els pobres no són números”, sinó que “són persones a les que hem d’anar a trobar”. Només així podrem “sembrar signes d’esperança” enmig del sofriment dels qui no tenen res.
El papa Francesc que, amb la Jornada Mundial dels Pobres ens proposa “un canvi de mentalitat” per tal de descobrir allò que és essencial, ens exhorta a un compromís amb els qui més pateixen.
