Aquesta va ser l’actitud del jesuïta Lluís Espinal, nascut a Sant Fruitós de Bages el 2 de febrer de 1932 i assassinat a Bolívia per la seua fidelitat a l’Evangeli i pel seu compromís amb la justícia. Espinal va actuar d’una manera apartidista, però no neutral, ja que va estar sempre al costat dels pobres i dels marginats i alhora, profèticament, va denunciar la injustícia i l’opressió dels poderosos que trepitjaven els més dèbils de la societat boliviana. I és que els cristians no ens podem mantenir neutrals, com deia el papa Francesc el 5 de juliol de 2014: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”. I el Premi Nobel de la Pau, Elie Wiesel deia també: “Cal protestar, perquè la neutralitat només ajuda els opressors, no les víctimes”. I encara, el cardenal Tarancon afirmava: “Una Església aliada amb els poderosos, amb els rics, amb els opressors, no mantindria una actitud radicalment evangèlica, no seguiria el camí de Jesús”.
Per això Lluís Espinal no va ser neutral i amb la valentia dels profetes va de denunciar a Bolívia tants i tants despropòsits, injustícies i violacions dels Drets Humans que feien els dirigents polítics. Així ho va denunciar també l’arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Jorge Mario Bergoglio (l’actua papa Francesc), jesuïta com Espinal, quan a propòsit de la nova pobresa convidava a indignar-se, pel fet que ”que el pa i el treball no arriba a tothom”. Bergoglio deia també: “Des de fa uns quants anys, l’Argentina viu una situació de pecat, perquè no es fa càrrec de la gent que no té pa ni treball”.
Lluís Espinal, en la seua pregària: “Gastar la vida”, deia: “Ens fa por gastar la vida, entregar-la sense reserves. Però Tu ens la dónes perquè la gastem i no ens la podem reservar en un egoisme estèril. Som torxes que únicament tenim sentit quan ens cremem; únicament aleshores som llum”. Espinal pregava Déu així: “Allibera’ns de la prudència covarda, que ens fa estalviar el sacrifici i que cerca la seguretat”. Nacionalitzat bolivià, Espinal deia: “Morir per un poble pot donar més carta de ciutadania que néixer en ell”.
Pel seu compromís amb la justícia, Lluís Espinal va ser segrestat torturat i assassinat pels paramilitars, la nit del 21 de març de 1980, hui fa 40 anys. Va ser quan el P. Lluís Espinal eixia del cinema, que fou obligat a entrar a un jeep i traslladat a l’escorxador del barri d’Achachicala on va ser torturat i assassinat. L’endemà va ser trobat el seu cos en un abocador, camí de Chacaltava. Però com el gra de blat, que només quan mor dóna fruit, el testimoniatge evangèlic de Lluís Espinal no ha estat infecund. Per això el papa Francesc, en el seu viatge a Bolívia el juliol de 2015, pregà en el lloc on va ser trobat el cos d’Espinal, dient de “Lucho”: “Espinal va predicar l’Evangeli i aquest Evangeli va molestar, per això el van eliminar”.
Quan el 13 de desembre de l’any passat, a Sant Fruitós de Bages, es va inaugurar l’any Lluís Espinal, la cònsol de Bolívia, Miriam Evelin, digué: “Espinal continua sent font d’inspiració per a molts bolivians” i també “un referent per als bolivians i per a Amèrica Llatina”. I Montse Espinal, familiar del P. Lluís, el definí com un “Home intel·ligent, proper, senzill, molt humà, afectuós i molt coherent amb les seues idees”.
Com el P. Lluís Espinal, l’Església ha d’estar al costat dels indefensos i dels més dèbils de la nostra societat, per defendre els seus drets i la seua dignitat, ja que els cristians hem de ser sol·lícits amb “els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor” (Ps 71)
L’Església, com el P. Lluís Espinal, no pot viure amb por, ni tampoc ha d’adular els opressors. Al contrari, ha de denunciar l’abús de poder d’aquells que trepitgen els pobres. Per això el cardenal Tarancon deia també: “L’Església ha de conrear les exigències de l’amor i de la justícia, encara que això sigui incòmode”.
Que el testimoniatge, profètic i valent, del jesuïta Lluís Espinal encoratge l’Església a ser fidel a l’Evangeli en el seu compromís a favor de la justícia i de la veritat. La vida del jesuïta Lluís Espinal es pot resumir amb les paraules que hi ha a la seua tomba: “La vida és per gastar-la per als altres”.
