Els professionals de farmàcia, els apotecaris, són uns agents sanitaris claus en l’assistència sanitària, ja que, sempre en primera línia i amb una clara vocació de servei, atenen els pacients en llargues jornades de treball. I és que, mentre que els centres de salut, durant la pandèmia, visitaven els malalts telemàticament, les farmàcies sempre han estat obertes, atenent d’una manera presencial els ciutadans que necessitaven un medicament o un consell d’aquests excel·lents professionals de la salut.
En els moments més durs de la pandèmia, quan els ciutadans cada nit aplaudíem els professionals de la sanitat, pocs de nosaltres pensàvem en els apotecaris. També el papa Francesc es va oblidar dels farmacèutics quan va elogiar el treball abnegat dels sanitaris durant la pandèmia. Per això el 16 d’abril de 2020, el papa Francesc digué: “Aquests dies m’han “renyat”, perquè m’he oblidat d’agrair a un grup de persones que també treballen”. I és que al papa li digueren: “T’has oblidat dels farmacèutics”, perquè uns dies abans, Francesc havia agraït el treball incansable dels metges i de les infermeres. “Però em vaig oblidar dels farmacèutics”, deia el papa. “Ells també treballen dur per ajudar els malalts a eixir de la malaltia”. I el papa acabà dient: “També preguem per ells”.
En pocs dies de diferència hi ha hagut tres importants notícies relacionades amb els apotecaris. Fa un mes, el 22 i 23 d’octubre, al monestir de Vallbona de les Monges, se celebraren les XV Jornades d’Història de la Farmàcia, que tractaren sobre la “Història i patrimoni de les antigues farmàcies monàstiques, conventuals i hospitalàries”.
En aquestes jornades, amb la presidència d’honor de l’abadessa de Vallbona, Anna Maria Camprubí, hi hagueren tres interessants conferències relacionades amb el servei de les farmàcies dels monestirs i convents. La primera d’elles, “Les farmàcies monàstiques i conventuals”, va estar a càrrec de Miquel Ylla-Català, president de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. El Sr. Ylla-Català dissertà sobre el paper de les farmàcies monàstiques, unes entitats que “formaven part del servei que es donava al pelegrí que s’acostava als monestirs”. Per això el Sr. Ylla-Català va destacar la important “contribució d’aquestes farmàcies monàstiques a la salut dels ciutadans”.
La segona conferència, “Els caputxins i el conreu de les herbes remeieres”, va estar a càrrec de fra Valentí Serra de Manresa, que destacà “la contribució dels caputxins de la Catalunya dels segles XVIII i XIX al conreu de les plantes remeieres”.
La tercera de les conferències d’aquestes jornades, “La ceràmica farmacèutica a les apotecaries”, va estar a càrrec de Josep Mª Rovira.
Entre les nombroses comunicacions científiques d’aquestes jornades, totes elles interessants, n’hi hagué una que portava per títol, “La farmàcia del monestir de Montserrat a través de dos monjos del monestir”, presentada pel P. Ignasi M Fossas, monjo de Montserrat i metge i M. Rosa Buhigas, presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia. A Montserrat, com diu aquesta comunicació, “havia d’existir un servei mèdic-sanitari adequat, per acollir els pelegrins i també per atendre els monjos, ermitans i servidors del monestir”. Aquest treball exposa “la presència al monestir de Montserrat d’una farmàcia, anterior a la seua desaparició el 1812, en base a les obres de dos monjos”. Una d’aquestes obres és la “Theorica i Practica de Boticarios. Antonio Castell (1592)”, i l’altra, el “Tratado de Remedios (Manuscrit 829), Francisco Balfagón. 1711”.
Cal recordar que, com demana la Regla de Sant Benet, al llarg de la història els monestirs acollien (i continuem fent-ho també hui), els hostes i els pelegrins, que en més d’una ocasió, després d’un llarg camí, arribaven cansats o amb ferides i que els monjos curaven (i cuidaven) amb els remeis que tenien a l’apotecaria. També arribaven al monestir els pobres i els malalts, que, com demana Sant Benet, han de ser acollits com el Crist. I per això era tan important la presència del monjo infermer, al qual Sant Benet, a la seua Regla, li dedica el capítol 36. El pare de monjos demana que es tinga cura “dels malalts, de tal manera que siguen servits com si foren el Crist” (RB, 36:1). I per això Sant Benet vol que hi haja un infermer, “un servidor temerós de Déu”, que ha de ser “diligent i sol·lícit” (RB 36:7) per poder cuidar els malalts.
L’altra notícia relacionada amb els apotecaris, és la que fa referència a la farmàcia Alsius de Banyoles (Diari de Girona, 12 de novembre de 2021), oberta des de l’any 1760, i que és el comerç més antic de Catalunya. Per això mateix, aquesta apotecaria ha estat distingida amb el Premi d’Establiments Centenaris. Aquesta farmàcia, que com totes, té un clar esperit de servei, es remunta a set generacions de farmacèutics i porta més de 260 anys donant un servei continuat a Banyoles i a tota la comarca del Pla de l’Estany. La nissaga d’aquesta farmàcia començà amb l’arribada a Banyoles, el 1760, de Josep Fina, fill del farmacèutic de Cadaqués, que obrí l’apotecaria al carrer Girona i que en l’actualitat encara continua oberta donant un servei als ciutadans.
L’últim fet relacionat amb els apotecaris, és que el pròxim dilluns 22 de novembre, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya acollirà com a nou acadèmic, l’amic Joan Muntané Bartra, doctor en Farmàcia i en Ciències Biològiques, Premi Joan Amades 1992, de la Generalitat i Premi de recerca Josep Egozcue 2021. El discurs d’ingrés com a acadèmic corresponent del Dr. Muntané, farmacèutic de Puigcerdà, porta per títol: “Les quatre estacions del món pagès tradicional de Cerdanya. Espigolant entre l’etnobotànica, l’antropologia i la literatura”. En aquest discurs, l’amic Joan Muntané parlarà sobre els següents temes:
el mas com a unitat familiar
la gastronomia al llarg del dia i de les diades assenyalades
l’hivern amb dies curts i nits llargues des de Tots Sants
la primavera, quan la natura es torna a despertar i la Pasqua
l’estiu i el sol abrusador que rosteix prats i sembrats i marca la fi i la Mare de Déu d’Agost
la tardor, la recol·lecció dels fruits, temps de fires, quan el bestiar baixa de la muntanya
L’amic Muntané també recull en el seu discurs el santoral vinculat especialment a la pagesia, les rondalles, dites, creences populars i jocs de la mainada, així com les plantes remeieres. Un altre punt del seu discurs serà la mesura del temps: les ombres, els rellotges de sol, els campanars, les pedregades i temporals.
Joan Muntané agraeix en el seu discurs als pagesos, pastors i vaquers que li han explicat els seus xicotets secrets, o el que és el mateix: la seua gran saviesa.
Amb aquest discurs, l’apotecari Joan Muntané vol retre homenatge a la pagesia tradicional, hereva d’una cultura centenària amarada d’Edat Mitjana i encara mil·lenària i tot, que ens transporta al bressol de la Catalunya Carolíngia.
Aquestes tres notícies ens mostren que les farmàcies, (les d’ara i les monàstiques de fa segles), són centres dedicats a ajudar els malalts les 24 hores del dia, amb un calendari rotatiu pel que fa a les guàrdies. Per això els apotecaris, amb una feina totalment vocacional, ofereixen un servei públic, i molt proper, a la ciutadania. I és que des de l’inici de la pandèmia (com han fet sempre els apotecaris), les farmàcies han estat al obertes i al costat dels pacients.
Malgrat que els farmacèutics sovint són oblidats, tot i que estan en la primera línia de servei a la societat, aquests professionals “treballen dur per ajudar els malalts a eixir de la malaltia”, com deia el papa Francesc. L’exemple el trobem en les apotecaries que fa segles tenien els monjos (exemples del bon samarità) a les farmàcies conventuals i monàstiques i en la nissaga dels farmacèutics de Banyoles o en l’amic Joan Muntané, apotecari de Puigcerdà i que el dilluns que ve ingressarà com a acadèmic a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
