El pitjor de cada casa
CN | Xavier Martí
Jesús anava amb males companyies. Li recriminen que compartixca taula amb publicans i pecadors. Els publicans eren recaptadors d’impostos i el poble els considerava col·laboracionistes amb els romans. En l’evangeli de hui els fariseus anomenen ‘pecadors’ a la “gent irreligiosa que no seguia la seua interpretació de la Llei” (nota que copie d’una traducció). Per a acabar-ho d’adobar, Jesús tria com a apòstol a Mateu, un publicà.
I el cristianisme pareix que va d’açò: de triar el pitjor de cada casa. No vos escandalitzeu, ho va dir Jesús: “No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”.
Este evangeli no és apte per a puritans, rigoristes i pietistes. Vos recomane que llegiu el que va escriure Béla Hamvas sobre els d’esta espècie en La filosofia del vino (Acantilado, Barcelona 2014). Per exemple: “El puritano es un hombre agresivo. El vigor de sus ataques se debe en gran parte a que cree haber hallado la única manera correcta de vivir” (p. 31). [ Continuar llegint ]
