Santa Isabel d’Aragó
CN | Xavier Martí
Hui fem memòria d’Isabel d’Aragó i de Sicília (1271-1336), filla del rei Pere el Gran i besneboda de santa Isabel d’Hongria. Pel seu casament amb el rei Dionís I esdevingué reina de Portugal; per això és coneguda com santa Isabel de Portugal. Les biografies destaquen, entre altres coses, la seua labor reconciliadora; primer, entre el marit i el fill; i després, entre el fill i el net.
El passatge evangèlic de hui és la curació del paralític. Als mestres de la Llei els pregunta: “¿Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s’alce i camine?” Jesús deixava perplexos fariseus, saduceus i escribes. Ací se’ns parla del poder de perdonar. En Fratelli tutti, el papa Francesc diu algunes coses molt interessants al respecte. Per exemple:
– “És commovedor vore la capacitat de perdó d’algunes persones que han sabut anar més enllà del mal patit, però també és humà comprendre els qui no poden fer-ho. En tot cas, el que mai s’ha de proposar és l’oblit” (246).
– “El perdó lliure i sincer és una grandesa que reflectix la immensitat del perdó diví. Si el perdó és gratuït, aleshores pot perdonar-se fins i tot a qui es resistix al penediment i és incapaç de demanar perdó” (250).
– “Els que perdonen de veritat no obliden, però renuncien a ser posseïts per eixa mateixa força destructiva que els ha perjudicat. Trenquen el cercle viciós, frenen l’avanç de les forces de la destrucció” (251).
Vid. especialment el capítol VII. [ Continuar llegint ]
