Sentir, escoltar, entendre
CN | Xavier Martí
Hui és santa Cristina, una màrtir dels primers segles que va morir a Bolsena, ciutat de la Toscana. A Artana té una ermita dedicada i hui li fan festa perquè és la patrona. A Castelló hi ha 34 Cristines (2006) i un Cristino; poden celebrar-ho hui o el 13 de març.
D’altra banda, l’evangeli de hui és la paràbola del sembrador en versió de Mateu. La coneixeu molt bé, però hui em crida l’atenció la sentència final de Jesús: “Qui tinga orelles, que [ho] senta“. D’entrada, hi ha diversitat de traduccions:
– “Qui tinga orelles, que escolte” (Bíblia Valenciana Interconfessional i Quatre Rius)
– “El qui puga entendre aço, que ho entenga” (Almiñana-Alcón)
– “Qui tinga orelles, que [ho] senta” (CECat i Evangeliari)
– “El que tenga oídos, que oiga” (CEEsp)
La Vulgata diu: “Qui habet aures, audiat”.
Ja sabeu que en valencià distingim ‘sentir’ i ‘escoltar’. És possible sentir i no escoltar, però no es pot escoltar sense sentir.
Amb vora 40 graus de calor no és fàcil fer exegesi bíblica, però diré alguna cosa, encara que demà potser em penediré.
Jesús acaba de narrar una paràbola. Jesús parlava en paràboles per a que l’entengueren. L’objectiu era fer-ho fàcil, no difícil. Hi ha una gradació: sentir (o oir), escoltar, entendre. No és possible entendre sense escoltar i no és possible escoltar sense sentir. Jesús diu “Qui tinga orelles”, és a dir, tots i totes. Tots i totes tenim la capacitat de sentir, per això Jesús els demana, si més no, que el senten. La capacitat d’entendre és també universal, però per a passar de sentir a entendre cal escoltar, que implica parar o posar atenció. Però cada u escolta el que vol.
És probable que Jesús volguera dir: “Almenys sentiu la paràbola, que, si voleu entendre-la, només cal que poseu un poc d’atenció”. [Continuar llegint]
