Santa vagància
CN | Xavier Martí
Hui fem memòria de sant Llorenç de Brindisi (1559-1619), un prevere caputxí que és considerat doctor de l’Església. Les seues obres completes fan 15 volums.
En l’evangeli de hui Jesús diu als apòstols, que tornen d’una missió: «Veniu ara a soles a un lloc despoblat i reposeu un poc». Repòs, descans, respir, oci, lleure, vagància. En el món capitaliste en què vivim la classe treballadora hem aconseguit algun dret a la peresa. En la meua biblioteca tinc un llibret que s’anomena així, El dret a la peresa (Llibres de l’índex, Badalona 1990); l’autor, el socialiste Paul Lafargue, el va publicar en 1883. Vos el recomane. El capitalisme ho metabolitza tot. Hem aconseguit més hores i dies sense treballar, però el descans s’ha transformat en mercaderia i objecte de consum.
Els monjos cristians, en canvi, van inventar l’otium sanctum, és a dir, la santa vagància. I ací ho deixem, perquè hi ha molta matèria.
Precisament la carta setmanal de l’arquebisbe Benavent es titula Temps de descans. De manera molt breu ens oferix “tres reflexions que ens poden ajudar a viure este temps com una ocasió per al creixement personal”. [Continuar llegint]
