Dimecres VII de Pasqua
Hui és Sant Isidre Llaurador. Des del segle XVII es va estendre prou la devoció a este sant madrileny, fins i tot en terres on es parla la nostra llengua. I, a més, és patró dels llauradors espanyols. Encara que qualsevol sant és bo per a que intercedisca pels hòmens i dones que treballen la terra, cal fer notar que els valencians ja teníem uns sants que advocaven per ells: els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, que, a més, són patrons del nostre Castelló (el de la Ribera). Durant la dictadura es va voler imposar el patrocini de sant Isidre sobre el camp espanyol a través de les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos. En la il·lustració adjunta tenim un testimoni gràfic local de 1957. L’Hermandad va organitzar una festa el 19 de maig que incloïa missa, ofrena de fruits i flors, traca, carrera de bicicletes i processó amb la imatge del sant. Per a no tindre excuses: “Se facilitará por esta Hermandad, gratuitamente, los cirios de la procesión”. Esta imatge es troba actualment en la nostra església, en un lloc molt visible. Ho hauria de confirmar documentalment, però és molt probable que esta imatge fora sufragada per la susdita Hermandad.
Sant Isidre és patró i és festejat en diversos pobles valencians de llengua castellana. Els patrons del camp valencià són, a pesar de tot, els sants Abdó i Senent, especialment invocats contra les pedregades. També podem invocar a santa Bàrbara, especialment quan trona.
El 15 de maig de 1891 el papa Lleó XIII va publicar l’encíclica Rerum novarum, “Sobre les condicions dels treballadors”. Amb este document s’inicia la doctrina social de l’Església.
L’evangeli de hui és un fragment d’una oració que feu Jesús abans de la Passió. És una espècie de testament espiritual.
Evangeli Jo 17,11b-19
Que siguen u, com nosaltres ho som
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient:
«Pare sant, guardeu en el vostre nom els qui m’heu donat, per a que siguen u, com ho som nosaltres.
Quan estava amb ells, jo guardava en el vostre nom els qui m’heu donat. He vetlat per ells i no se n’ha perdut cap d’ells, tret d’aquell que s’havia de perdre, per tal que es complira l’Escriptura. Però ara vaig a vós. Mentres encara estic en el món dic tot açò per a que tinguen plenament la meua alegria.
Els he confiat la vostra paraula, i ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no soc del món. No vos demane que els tragueu del món, sinó que els guardeu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no soc del món. Santifiqueu-los en la veritat: la vostra paraula és veritat. Jo els he enviat al món com vós m’heu enviat a mi al món; i per ells jo mateix em santifique, per a que ells també siguen santificats en la veritat»… continuar llegint
