El beat Gaspar Bono feu un miracle a Castelló
CN | Xavier Martí
Hui fem memòria d’un beat valencià molt popular: Gaspar Bono (1530-1604). Era de l’orde dels religiosos mínims, fundat per sant Francesc de Pàola en 1435.
El cas és que al beat se li atribuïxen molts articles, i u dels més importants va ser fet a una dona de Castelló, sí, al nostre, al de la Ribera. Mireu si és important que en la capella del beat Gaspar Bono, que es troba en la Reial Església de Sant Sebastià i Sant Miquel de València (prop del Jardí Botànic) hi ha un medalló i una placa explicativa del susdit miracle.
El relat del prodigi comença així:
“Depone en el Processo Ordinario Dorothea Gil y de Ximeno, viuda de Onofre Ximeno, notario, que hallándose el P. Bono, provincial, le fue preciso hazer viage à Castellon de Xativa, por agenciarse entonces la fundación de un nuevo convento de su orden en la misma villa. Acudiò para este fin à casa de Onofre Ximeno; y preguntando por su muger, y respondiendole que se hallava enferma, la entrò à visitar. Era la indisposicion fingida; pues por averse el marido jugado una porcion de hazienda, la tenia tan tenaz y fuertemente enagenada, que se avia puesto ya baxo las almohadas el lazo para ahorcarse” [continuarà].
D’altra banda, en l’evangeli de hui els apòstols (=enviats) són enviats, valga la redundància, amb unes recomanacions de Jesús: “No prengau res per al camí, tret del bastó: ni pa, ni alforja, ni diners en la faixa”. Ara diria: “No prengau res per al camí, tret del bastó: ni sandvitx, ni motxilla, ni la targeta del banc”. I algú preguntaria: “Senyor, ¿podem portar el mòbil?” ¡I veges que els dius! [Continuar llegint]
