1 d’octubre de 2024: Els Rafaels
CN | Xavier Martí
Despús-ahir celebràvem el dia del sant arcàngel Rafael i vos dec un comentari sobre la poca o molta transcendència d’esta figura a Castelló.
Sant Rafael (o Rafel) té dedicat un retaule amb altar i imatge en la nostra església. Fou bastit després de la Guerra en memòria de Rafael Gallego Alegre.
En la imatge, l’arcàngel acompanya el jove Tobies en el seu viatge a terres de la Mèdia, tal com es conta en el llibre de Tobit. Per això deia l’altre dia que l’arcàngel Rafael també fou un migrant. I també Tobies. De fet, sant Rafael és patró dels migrants i dels viatgers.
En el nostre campanar hi ha una campana anepígrafa (que no du cap inscripció) de 174 Kg. El mes de desembre de 2007 se li trencà la truja i la campana va caure sobre la teulada del temple, sense causar danys personals. Degué ser fosa després de la guerra, refosa l’any 1955 per Manuel Roses i restaurada el 2008. Des de l’1 de maig de 2008 es diu ‘Rafael’, perquè fou el rector Rafael Climent i Climent qui la va restaurar aquell any. Trobareu més informació de la campana ací.
Sabeu també que Castelló té un carrer dedicat a Sant Rafael en el barri del Califòrnia. Se li va posar el nom en 1951. La falla que s’hi va plantar en 1970 i 1971 rebé també el nom de Sant Rafael. Esta falla torna a plantar-se des de 2009.
Rafael vol dir “medicina de Déu”. És un nom que m’estime molt, perquè era el nom de mon pare, Rafael Martí Garrigues; és el nom del meu germà major, i també del meu nebot. A mon pare li digueren posar este nom per un tio que s’anomenava Rafael Garrigues Albelda, germà de la meua àvia Maria. Rafael Garrigues, natural de Sant Joanet i veí de Castelló per matrimoni amb Nieves Martí Bas, era versador i persona molt manyosa; va obtindre un dels primers permisos de conduir de la província.
Rafael Ortiz Sanz, el Ratllat, que havia sigut encarregat d’alambí de la destil.leria Fábrica de Licores y Jarabes de Ortiz y Juan Mompó d’Aielo de Malferit, va vindre a Castelló i va muntar la seua pròpia fàbrica de licors i aiguardents. S’anomenava Destilería Colón i és una marca registrada. Es trobava en la Gran Via núm. 29. Fabricaven i venien licors, anisats, cremes i xarops diversos. El seu producte estrella era el licor Colón.
Rafael Ferri Albert (Xàtiva 1878-Castelló 1946), mestre d’aixa, fou alcalde de Castelló durant la Segona República. A ell li devem en gran part els grans avanços en matèria educativa, cultural i en infraestructures d’aquella època.
I, si es tracta de rectors, caldria fer esment especial del reverend Rafael Gallart i Miquel. Però això serà un altre dia.
A Castelló hi ha 116 Rafaels i set Rafaeles. En quantitat guanyen als Miquels.
D’altra banda, en l’evangeli de hui veem els deixebles Jaume i Joan que representen l’actitud d’eixes persones que ho arreglarien tot a la tremenda: prohibint-ho tot, tallant caps, tirant bombes, etc. Com que els d’un poble no van voler acollir a Jesús, li diuen: “Senyor, ¿voleu que digam que baixe foc del cel i els consumixca?”. Que bèsties!
