Aquesta és la síntesi del document que els bisbes alemanys han donat a conèixer, amb motiu dels 75 anys del final de la Segona Guerra Mundial.
L’informe dels bisbes alemanys sobre el paper que tingué la jerarquia de l’Església alemanya durant el nazisme, ha estat un “mea culpa” de l’episcopat alemany, per l’actuació covarda i vergonyant dels seus predecessors durant el règim nacionalsocialista. El text donat a conèixer aquests dies, afirma que fa 75 anys, “els bisbes no s’oposaren a la guerra amb un “no” clar, sinó que es van fer còmplices de la guerra”, com passà amb la jerarquia de l’estat espanyol, que recolzà l’alçament franquista amb l’anomenada “Cruzada”. Per això l’episcopat alemany ha admès la seua culpa pel recolzament de la jerarquia alemanya, o com a mínim el seu silenci, davant les atrocitats de Hitler.
Aquest valent reconeixement de culpa per part de l’episcopat alemany, recorda que “tant el setembre de 1939 com després, els bisbes alemanys no protestaren obertament contra la guerra d’extermini nacionalsocialista”. Aquest document, de 23 pàgines, titulat, “Les paraules dels bisbes alemanys per al 75 aniversari del final de la Segona Guerra Mundial”, admet que la jerarquia alemanya a penes reaccionà davant “els escandalosos crims contra aquells que van ser discriminats i perseguits com a estrangers, especialment els jueus”.
Aquest document, presentat recentment pel president de l’episcopat alemany, Georg Bätzing, admet “un buit en la memòria i en el reconeixement” de les víctimes del nazisme per part de l’episcopat alemany. Bätzing ha reconegut que el 8 de maig de 1945 va ser un dia de rendició (tot i que ara és un símbol de l’alliberament), ja que els alemanys van començar a sofrir les conseqüències de la guerra i de la fam.
En aquest document, els bisbes alemanys reconeixen que se senten “avergonyits” per les actuacions dels seus predecessors. L’informe afirma que després de l’atac a Polònia, començà una “guerra d’extermini” ideològica, amb innombrables crims, deportacions i assassinats dels intel·lectuals polonesos, inclòs el clergat catòlic. Els bisbes alemanys recorden que amb la invasió de Polònia (contraria al dret internacional), els bisbes es van preguntar com havien de reaccionar davant la guerra, però sense que feren cap protesta contra Hitler. Per això aquest document recorda, entre les accions vergonyants dels bisbes alemanys, que després de l’ocupació nazi de França, totes les campanes catòliques voltejaren en el Reich, en senyal de victòria. Un altre fet infame de la jerarquia alemanya, com reconeix aquest document, va ser anomenar “creuada contra el bolxevisme impiu”, l’atac del Reich a la Unió Soviètica, cosa que (com passà després a l’estat espanyol), va fer que aquest atac tinguera una justificació religiosa, en una contesa que només va ser una guerra cruel.
Com reconeix aquest document, els bisbes alemanys no van tindre en compte el sofriment de tots els qui patiren l’horror del nazisme, ja que no hi hagué cap protesta oberta de l’episcopat alemany contra la guerra i contra els crims monstruosos, especialment els perpetrats contra els jueus.
El text d’aquest document acaba reconeixent que durant el nazisme, els bisbes alemanys, i no tots, només s’atreviren a condemnar els actes d’eutanàsia contra els discapacitats, però no qüestionaren la brutalitat de Hitler i les seues pràctiques d’extermini. Per això aquest document acaba reconeixent que els bisbes alemanys, “hui estem tristos i avergonyits de mirar les víctimes”. A més, com diu l’episcopat alemany en aquest informe, ha estat particularment vergonyós que durant molt de temps, no s’haja prestat suficient atenció al sofriment dels qui patiren l’horror nazi.
Aquest text valent dels bisbes alemanys, ens mostra que només el reconeixement de la culpa (i no el silenci covard) pot cicatritzar les ferides obertes pels crims monstruosos del nazisme o del franquisme. Per això els bisbes espanyols haurien de publicar un text per demanar perdó pel suport de la jerarquia espanyola al colp d’estat del 1936 i pel recolzament de la majoria dels bisbes espanyols al franquisme.
Que els bisbes alemanys actuals, tot i que després de 75 anys (han tingut temps per a pensar-s’ho), condemnen la ignominiosa complicitat dels seus predecessors amb Hitler és un acte públic de justícia social, una necessària palinòdia. Però la connivència de la jerarquia catòlica amb el franquisme encara està ben vista per certs sectors socials, pels que va ser un mal menor.
Comments are closed.