CN | Vicent Ventura
Quan en 1234 Jaume I va conquerir València es va trobar amb una terra musulmana amb un comerç extremadament desenrotllat, i que a nivell monetari no tenia els problemes amb què es trobava en tot el seu regne, on cada comtat i cada senyoriu encunyava la seua pròpia moneda, amb diferents metalls i aliatges, amb metalls baixos i sense plata, i en els que les conversions de valors eren molt complicades, i mes encara si tenim en compte l’enorme facilitat amb què es falsificaven totes elles.
A més, des de 1024 les monedes valencianes d’or ja circulaven per tot el regne d’Aragó i eren molt apreciades per la seua puresa, fins al punt que en moltes transaccions només s’admetien elles com a mitjà de pagament, moneda àrab en terra cristiana.
I el sistema àrab que s’usava en València li va agradar, fins al punt en què es va limitar a reformar-lo mínimament i el va consagrar en 1247, instituint com a unitat el “Ral de València”, i a més va estendre el seu ús al regne de Mallorca.
Quan va veure que el sistema funcionava i el canvi del Ral de València es mantenia estable en un valor de 3 “diners”, la seua moneda única i patró en tot el Regne d’Aragó, i d’encunyació reial amb valor en or, i va veure que es canviava 12 “Rals de València” per 18 “diners de Barcelona”, va crear en 1258 el “Diner Barceloní de Tern”, amb un valor de 3 diners, ” a imitació del Ral de València.
Amb això, va establir la unitat monetària en el regne d’Aragó ja de fet, per tant açò va significar la mort comercial de totes les altres monedes sotmeses a l’avarícia dels diversos senyorius feudals, ja només admeses, i a desgana, dins del comerç en l’interior dels comtats on s’encunyaven, pel que van anar morint gradualment i ràpidament.
Les equivalències del Ral de València eren:
Moneda base: La “Lliura”
1 Lliura = 20 Sous
1 Sou = 12 Diners
Per tant, el valor de la moneda valenciana patró, el Ral, que valia 3 Diners, quedava per tant en 1/4 de Sou. Quedeu-vos amb eixa equivalència de Ral = 25 centèsimes de Sou.
No sé si vos n’haureu adonat, al pensar en els antics orígens d’este sistema monetari, com sonen de pareguts els diners, sous i lliura als molt romans de “denarii”, “solidi” i “librae”, o al molt musulmà “dinar”, o que la seua proporció sona a la d’Anglaterra, on una Lliura té 20 Xílings, i cada Xíling 12 Penics. Curiosament el símbol del Xíling és “s”, de solidi i el del Penic és “d” de denarii, sense tindre en compte el seu nom anglés.
Curiosament, mai es van encunyar monedes de valor superior al “diner”, per la qual cosa totes elles eren simples valors comptables per a ús comercial i d’hisenda, no valors de carrer. Es van seguir, amb permís reial, encunyant valors mes xicotets de monedes antigues i es van continuar encunyant valors àrabs, mossàrabs i inclús estrangers, valorant cada un sempre segons el seu pes i llei d’aliatge en relació al valor de la moneda patró del Ral de València.
Amb este sistema monetari, van anar passant els anys i els segles, fins que el 19 d’octubre de 1868, després de la revolució (anomenada “La Gloriosa”) que va derrocar Isabel II, que va tindre lloc al setembre, es va crear una unitat monetària nova per a tota Espanya, i basada en el Sistema Mètric Decimal, la Pesseta.
En un principi, les monedes que es van encunyar van ser:
D’or de 100, 50, 20, 10 i 5 pessetes.
D’argent de 5, 2 i 1 pessetes, i de 50 i 20 cèntims.
De bronze, de 10, 5, 2 i 1 cèntim.
En 1925 es van llançar les de 25 cèntims de cuproníquel.
Van ser les últimes monedes en què el seu valor econòmic era el real del metall en què estaven encunyades. A partir d’ací, la moneda ja només representava un valor instrumental, perquè estava avalat per les reserves de metalls preciosos del país, i no pel seu valor propi. Va nàixer també amb això el paper moneda. Posteriorment, apareixen monedes de 2,50 pessetes i de 25 pessetes.
Els valencians teníem un nom per a cada un dels valors representatius de la moneda, a banda de qual fóra el seu nom oficial, i que han perdurat el mateix temps que els valors han existit. Els més xicotets, han anat desapareixent al ritme que la depreciació del seu valor les ha fet inútils i han desaparegut, alhora que han aparegut valors mes alts de monedes i bitllets. Estos noms eren:
Cèntim
Gallet = 5 cèntims.
Xavo = 10 cèntims.
Quinzet = 25 cèntims. El Quinzet era l’equivalent al “Ral de València” i valia 25 cèntims, com este, servint la gent de referència en la conversió de les velles a les noves monedes.
2 Quinzets = 50 cèntims.
Pesseta = 100 cèntims.
10 Quinzets = 2,50 pessetes.
Duro = 5 pessetes.
10 pessetes 1935
A partir d’ací, tots els valors s’anomenaven en duros:
Cinq duros = 25 pessetes. Deu duros = 50 pessetes. Vint duros = 100 pessetes. Cent duros = 500 pessetes. Doscents duros = 1000 pessetes. Mil duros = 5000 pessetes, que és el màxim valor que es va arribar a imprimir en pessetes abans de la seua desaparició l’1 de gener del 2002, en el que va desaparéixer en el cresol europeu de l’Euro dels nostres actuals pesars.
Però hi ha una cosa que encara tardarà molts anys a desaparéixer de la nostra memòria col·lectiva, i encara diem allò de:
Café, copa, puro i xica d’a duro.
El Grill de la Memòria.
Temps era temps…
Font de l’article: Memòries de poblet
