És així com mon pare, gran aficionat i cronista de la Pilota al diari Levante, definia el Genovès, un mestre del trinquet, el pilotari que millor ha representat l’esport d’un Poble i que, desgraciadament, dissabte passat ens va deixar.
I és que la Pilota, com la va viure el Genovès i com deia mon pare, “és per a mi una passió!” (Levante, 11 de juliol de 2011). Mon pare recordava que “ja des de menut, amb el meu iaio Paco, veia les partides que es jugaven a Paiporta. I des d’aleshores (puc dir des d’aleshores, Sr. Rus o per dir-ho sóc un gilipollas), que la Pilota m’ha acompanyat sempre: Pelayo, Bellreguard, Oliva, Tavernes de la Valldigna on de poc no vaig perdre un ull! (amb una pilota llançada pel Genovès II que li trencà les ulleres i així evità perdre la vista), Alzira, Guadassuar, Carlet..…” (Levante, 11 de juliol de 2011).
I continuava: “De la Pilota els grans: El Genovès, el Nel de Murla, Juliet d’Alginet, Quart, Rovellet, Ciscar, Mezquita, Fredi, Ribes, Batiste…. I ara Genovès II, Álvaro, Oltra, Sarasol, Tato, Agustí, Grau, Canana, Javi, Pedrito, Raül II, Nacho, Fageca….”
Més optimista que anys enrere, en una entrevista que li va fer l’amic David Pagès, mon pare deia que “la Pilota Valenciana, de què sóc molt aficionat, jo creia que duraria només dues generacions perquè estava prou malament. Però ara ha fet una reviscolada i crec que estan eixint nous jugadors que podran fer que dure” (Diari de Girona –Dominical, 19 de desembre de 2010). I aquesta reviscolada només va ser possible gràcies a la força i a l’empenta del Genovès, l’ídol que mon pare admirava per la noblesa i alhora la humilitat que Paco Cabanes mostrava al trinquet. Perquè va ser el Genovès qui posà la Pilota Valenciana en el lloc més alt de l’esport valencià.
L’admiració mútua entre mon pare i el Genovès es va fer visible en la XXV Trobada d’Escoles en Valencià, celebrada a Manuel el 25 d’abril de 2010. El Genovès va voler unir-se a l’homenatge que la Trobada li va dedicar a mon pare (pel seu centenari de naixement), amb un gran goig per a ell, pel fet de tindre al costat el “cavaller de la Pilota”. El millor jugador de tots els temps.
A l’entrevista que l’amic Ramon Trullenque li va fer el 2007, mon pare descrivia així els millors pilotaris que ell va conèixer: “Quart era un home molt educat, d’un tracte exquisit amb els companys, el públic i els adversaris”. I del pilotari d’Alginet deia: “A Juliet pareixia que la pilota el buscava a ell”. I de Guara: “Era més bona persona que alt, i ho era molt”. I continuava mon pare, amb admiració: “Però per a mi, el millor jugador, indiscutible, ha segut el Genovès”.
A la crònica que va escriure Paco Cerdà (Levante, 31 d’octubre de 2010), amb motiu del premi “Importante” que el diari Levante va atorgar a mon pare, aquest periodista (autor del llibre: “La revolució va de bo!”), recordava que mon pare, després de vore la partida, en un primer moment dictava les seues cròniques de Pilota per telèfon; després jo mateix, els dilluns, portava el text (que mon pare havia mecanografiat amb una Olivetti), a la redacció del diari, al carrer Libreros de València, al costat mateix d’on jo vaig viure els primers anys d’Universitat; i més tard, ja enviava les cròniques al diari Levante, “Impressions d’un aficionat”, per fax.
Mon pare deia que “el futur de la Pilota va lligat a la presa de consciència nacional”. I crec que el Genovès ha estat una figura clau per redescobrir la Pilota com a signe d’identitat dels valencians.
En aquell homenatge que el diari Levante dedicà a mon pare amb motiu del seu centenari de naixement, l’octubre de 2010, l’amic Bernat Clari deia que Bausset “demostra fidelitat a la terra, als nostres símbols i a la nostra llengua, el senyal d’identitat més preuat”. Crec que aquestes paraules també defineixen molt bé el Genovès. Bernat Clari digué que mon pare, en les seues cròniques i en els seus articles a Levante, utilitzava “un llenguatge clar, concís i directe”, pel fet que era un home “honest, honrat i bona persona, a més de coherent”.
Crec que el Genovès també ha mostrat als triquets un joc “clar, concís i directe”, ja que ha estat un pilotari “honest, honrat i bona persona, a més de coherent”.
Per això estic segur que el bon Déu ja haurà acollit amb els braços oberts el Genovès, un home que portava la passió de la Pilota a les venes, com mon pare. Estic segur que al cel, el Genovès, Juliet i mon pare, ja hauran ensenyat a jugar a Pilota als àngels i als sants. I no m’estranyaria que algun dia arribara al diari Levante la crònica de mon pare sobre la partida entre els àngels i els sants. O entre els àngels i els sants, junts, contra el Genovès, Juliet i mon pare. Tot i que com m’ha comentat l’amic Gabriel Garcia Frasquet, “amb eixe trio: Bausset, Juliet i el Genovès, es guanyen totes les partides”.
Els jugadors jóvens i tots els aficionats a la Pilota, com també els xiquets, que des de les escoles comencen a conèixer i a practicar el noble i bonic joc del trinquet, estarem agraïts al Genovès per sempre més, per la seua manera de jugar, per la seua noblesa en el joc, pel seu esperit de superació i per la seua gran humilitat. I també pel seu valencianisme militant, en parlar sempre en valencià i en defensar públicament l’ús de la nostra llengua en una campanya d’Acció Cultural del País Valencià.
Tots recordarem el Genovès, un cavaller de la Pilota i un home de paraula. I per això enguany l’ajuntament de València hauria d’atorgar al Genovès la Medalla d’Or i la Generalitat, l’Alta Distinció.
Gràcies Paco, per les vesprades que tant ens has fet gaudir als aficionats al món de la Pilota amb les teues insuperables i inigualables partides. Tots els qui sentim la passió per la Pilota Valenciana et recordarem per sempre, perquè no te n’has anat del tot i per això continues viu en el nostre record més íntim i agraït.
