- PUBLICITAT -

 

Font de la informació: sinergias4g.com

El llibre «DONES MESTRES DE LA RIBERA» de RICARD HUERTA, Catedràtic del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la universitat de València,  ha estat possible amb el suport de l’organització de la XVIII Assemblea d’Història de la Ribera i a l’Ajuntament de Castelló, al projecte Dones Mestres; també a les mestres i les escoles que hi participen, i de manera molt especial a Núria Gregori pel seu treball de coordinació. Està editat per l’Ajuntament de Castelló de la Ribera, amb fotografies de Juanjo Puertos i Valerià Benetó, correcció de textos a càrrec Xavier Martí, maquetació i impressió IPL gestió gràfica de la Pobla Llarga. Amb la col·laboració de creari grup de recerca en pedagogies culturals.

NO HI HA HISTÒRIA SENSE ART.
DONES MESTRES DE LA RIBERA. NÚRIA GREGORI SEBASTIÀ.

Quan algú ens pregunta qui som, habitualment responem amb el nom: soc Júlia, Miquel, Marc, Xavier, Alba, Lídia, Lluís… Una resposta fruit d’una deducció senzilla, mecànica. Pensem que el nom és el que millor diu qui som. Malgrat que hi haja més gent amb el mateix nom, aquest nom és qui jo soc. No debades, abans de ser qui som, abans inclús de nàixer, quasi abans d’existir, ja teníem un nom, ja es referien a nosaltres d’una manera o d’una altra, i aquest nom és el que ha romàs immutable al pas del temps. Nosaltres hem anat canviant, hem anat creixent, madurant, envellint, el nostre físic s’ha modificat fins a extrems en què de vegades és difícil reconéixer la mateixa persona, però en canvi el nom és el mateix. Malgrat la nostra alçada, el nostre pes, les nostres arrugues o els nostres grans, malgrat el color dels cabells o la roba que portem, seguim definintnos pel mateix nom, aquell que una vegada ens donaren, aquell que quasi no ens hem qüestionat i que ens serveix per a «autoreferenciar-nos».

El fruit d’un llarg procés.

Són els noms, els noms de les 21 mestres que han participat en el projecte Dones Mestres de la Ribera, l’element que fa vibrar la investigació de l’artista, professor i catedràtic d’universitat Ricard Huerta. Una investigació en què l’autor treballa des de fa quasi 15 anys, amb la qual ha conegut la realitat de l’educació en nombrosos països arreu del món i que ara, impulsada per la XVIII Assemblea d’Història de la Ribera, posa el seu centre d’atenció en les mestres de la Ribera, en les mestres que treballen i eduquen els xiquets i les xiquetes de Castelló de la Ribera, mirant la seua faena des de la perspectiva d’un artista i docent, d’un especialista en educació artística, d’un artògraf.

Una investigació que –com detalla Ricard en el seu text– ha aprofundit en la forma com les docents es relacionen amb l’art en l’exercici de la seua professió, independentment de l’especialitat en què imparteixen docència. Per a treballar aquest aspecte, Ricard parteix d’una entrevista personal amb cadascuna de les mestres, una entrevista que posteriorment enriqueix amb la cal·ligrafia dels textos que cada mestra li passa en manuscrit. Aquests elements li permeten traçar aspectes de la personalitat de les mestres en la seua relació amb la docència i l’art. Una mirada que es completa amb la de l’alumnat que ha retratat les seues mestres, en uns dibuixos que es mouen entre el món idealitzat dels infants i la realitat de les escoles del nostre poble.

Un dels resultats de la investigació són les 21 aquarel·les amb les quals ha convertit en obres d’art conceptual, els noms d’unes dones vinculades personalment i professionalment a la comarca i a la terra. Una terra, un paisatge, que Ricard recull amb les tonalitats de l’obra: els colors dels camps de cultiu, els dos rius –Xúquer i Albaida– que reguen el nostre terme i omplin de color els noms de les docents. Uns cromatismes molt vinculats amb la placidesa amb què aquestes dones assumeixen la seua funció fonamental d’educadores i la seua implicació amb l’entorn social on interactuen.

Qüestió de lletres.

El professor Ricard Huerta ha dedicat una part important de la seua carrera com a investigador i com a artista a treballar les lletres, convertint l’alfabet en objecte d’estudi i creació, arran d’un llarg procés de reflexió i indagació en què porta treballant, conscient i inconscientment, tota la seua vida. Un interés que, segons conta, li va sorgir de menut, quan s’interessava per les revistes il·lustrades dels anys 60 que sa mare conservava a casa. Un univers al voltant del disseny, la il·lustració i la tipografia que amb el pas del temps va acabar configurant l’imaginari del qual es nodreixen les seues investigacions i la seua producció artística.

Les lletres són les grans protagonistes de la trajectòria artística de Ricard, convertides també en objecte de la seua tesi doctoral, on indagava sobre la funció plàstica de les lletres en les publicacions periòdiques espanyoles dels anys 50. Una recerca contínua en la plasticitat de les lletres que desenvolupa ara en el projecte Dones Mestres de la Ribera, on interpreta els noms de les mestres com a símbols als quals donar noves formes. Un projecte que va més enllà del disseny de noves lletres, perquè no és només la tipografia, la cal·ligrafia o el lettering el que li interessa, sinó que Ricard converteix els noms en missatges.

Art i Història.

L’Assemblea d’Història de la Ribera ens serveix com a marc on presentar un projecte que pretén posar el focus en un col·lectiu: les dones dedicades a l’educació. És un xicotet homenatge a totes aquelles mestres que al llarg de la història han treballat per a ensenyar i educar els infants de Castelló. I ho fem en el context d’unes jornades que, fidels a l’esperit dels seus fundadors, tenen com a objectiu fomentar els estudis locals al País Valencià; i en aquesta edició de 2018 posaran el seu focus en la història de l’ensenyament a la Ribera de Xúquer. És en aquest àmbit privilegiat d’investigació, de reflexió i de transferència, on Dones Mestres de la Ribera explora i interpreta la realitat educativa del Castelló de hui, amb l’objectiu de ser una ferramenta per a futures investigacions i, alhora, ser un eix vertebrador entre art i història.

ACOSTANT-NOS A UN PROJECTE D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA.

RICARD HUERTA. Universitat de València.

Dones Mestres és un homenatge a les dones de qui aprenem, especialment al col·lectiu importantíssim de les docents d’Educació Primària, si bé l’homenatge el podríem fer extensiu a totes aquelles dones de qui rebem aprenentatges. Dones Mestres de la Ribera forma part d’un projecte artístic i educatiu de la Universitat de València, una iniciativa vinculada al Grup CREARI d’Investigació en Pedagogies Culturals (GIUV2013-103) i a l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives. El projecte va nàixer en 2005 i des d’aleshores ha recorregut diversos països i museus de tot el món. Una part ben visible del treball és l’exposició, en la qual es conjuguen tres mirades: la de l’artista, la dels xiquets i xiquetes que pinten les seues mestres, i també la mirada mateixa de les dones que ens parlen a través de l’audiovisual. Amb aquesta edició del llibre Dones Mestres de la Ribera podem difondre també les motivacions i resultats d’aquesta investigació artística amb un marcat vessant educatiu.

El projecte Dones Mestres va nàixer com un homenatge a les docents. Es tracta d’una investigació educativa i artística que pretén acostar-se a la identitat de les dones que es dediquen a l’ensenyament. Utilitzem una metodologia plural que combina els estudis de cas, les narratives personals i la investigació basada en les arts (Arts Based Research). Des dels seus inicis la iniciativa ha buscat unir interessos entre la universitat, els centres educatius i els espais museístics. D’aquesta manera, el caràcter identitari de la proposta ens acosta a les opinions de les docents al mateix temps que reivindica una major interacció entre les diferents tipologies d’institucions (universitat, escola i museu). Plantegem la recollida de dades en un sentit etnogràfic, tot i que l’activitat es resol de manera creativa a través d’instal·lacions artístiques participatives. Després del seu pas per països com Xile, Uruguai, Bèlgica, Perú, Colòmbia, Equador, Cuba, Paraguai i l’Argentina, ara ens acostem a la realitat de la Ribera de la mà de l’Ajuntament de Castelló i de la XVIII Assemblea d’Història de la Ribera.

Soc docent, catedràtic d’universitat especialitzat en educació artística. Soc artista i investigador. Em motiva moltíssim conéixer noves realitats, i intente descobrir a través de l’art les possibilitats de dissecció dels elements socials, polítics, culturals i educatius del meu entorn. En aquest cas estem referint-nos a una investigació artística sobre identitats docents. La base de l’estudi es nodreix de la pròpia implicació professional en diferents aspectes relacionats entre ells: la pràctica artística, la formació d’educadors i, per descomptat, la pedagogia ambientada en les realitats patrimonials. Plantegem un model d’indagació que permet conéixer millor el col·lectiu docent, escoltant les problemàtiques particulars, acostant-nos a cada persona mitjançant l’observació i l’anàlisi en directe. Fem servir les narratives personals com a font d’informació. Utilitzem entrevistes semiestructurades que són gravades en vídeo. Posteriorment s’editen en un documental que servirà com a audiovisual per al conjunt de la recerca i per a difondre en les xarxes. La metodologia que seguim està basada en la investigació qualitativa, i es concreta en les narratives personals. Combinem altres paradigmes d’estudi, com ara la Investigació Basada en les Arts o els estudis de cas (Stake, 2005). Elaborem resultats artístics vinculats a l’experiència sobre les identitats docents des de l’educació artística (Huerta, 2012). Som conscients que integrar la reflexió educativa i la creació artística és una tasca complexa. En aquest cas, un dels arguments consisteix a donar molta importància a les imatges. Ens acostem al món de les mestres des de les representacions visuals, la qual cosa suposa generar un marc de treball adequat per a les diferents realitats geogràfiques (Huerta, 2018).

Dones Mestres, Mujeres Maestras, Women Teachers.

Al llarg d’aquests anys el projecte ha anat creixent, enriquint-se i actualitzant-se. El treball artístic es va adequant a les diferents necessitats que sorgeixen en funció de cada nou relat, tot i que l’esquema inicial es manté en essència tal com va ser plantejat en un principi. Es tracta d’un merescut homenatge al col·lectiu de dones que es dediquen a l’ensenyament, la qual cosa suposa reivindicar major atenció i esforços en polítiques públiques per millorar la situació del conjunt de les dones mestres. S’ofereix la mirada de l’artista, que pinta les mestres. D’altra banda es recullen els dibuixos de l’alumnat escolar, en els quals retraten les seues mestres. Finalment es completa una triple mirada amb els relats de les docents mateixes, que ens expliquen les seues realitats concretes a través d’entrevistes en vídeo. A cada país on recala, i en cada nova exposició, canvien tots els materials expositius. Intentem que cada mostra s’aproxime al mà xim a la realitat que representa. Això resulta factible quan es realitza un minuciós treball de recollida de dades. Sempre preparem els materials de forma acurada, des d’una perspectiva acadèmica, de manera que disposem de suficients recursos per a personalitzar les mostres. Les sales i museus en què ha estat exposat el projecte han presentat sempre en exclusiva els treballs realitzats per a cada activitat. El dia que s’inaugura l’exposició a la Biblioteca i Centre Cultural l’Obrera de Castelló, és la primera vegada que s’exposen tant les 21 obres pintades per R. Huerta, com els centenars de dibuixos fets pels més menuts, així com el vídeo de les entrevistes a les dones mestres de la Ribera.

En les entrevistes a les mestres descobrim relats interessantíssims i fascinants. Ens sorprenen amb les seues idees, compartim els seus desitjos d’arribar a tenir una major presència en tant que professionals implicades, i els donem suport per aconseguir un veritable reconeixement social com a treballadores de l’ensenyament. Reforcem un esperit crític i promovem la reflexió sobre el paper de les docents com a intel·lectuals, tal com proposava Henry Giroux quan va introduir el concepte del docent com a intel·lectual. Les educadores s’enfronten a qüestions socials importants, defensant l’ensenyament com una esfera democràtica de reivindicació (Giroux, 2013).

El projecte va ser presentat a la Sala Espace Atrium del Parlament Europeu de Brussel·les amb el títol Dones Mestres d’Europa. Es tractava portar la veu de les docents al fòrum de major entitat representativa en el continent europeu, per tal de conscienciar els responsables de les polítiques educatives de la necessitat d’escoltar aquest col·lectiu tan important i al mateix temps tan invisibilitzat. Van ser les mestres de les Escoles Europees les que van assumir el protagonisme en aquella ocasió. Va representar una novetat poder escoltar les parlamentàries europees defensant al nombrós col·lectiu de les mestres, tenint en compte que amb l’actual panorama de crisi econòmica, les mestres han de fer front a situacions fins i tot de precarietat.

Hem desenvolupat la nostra investigació per països que viuen moments importants i difícils. Santiago de Xile és una realitat fascinant en què s’ha pogut presentar el projecte. L’exposició va tenir lloc al Museu Artequín. Les declaracions de les mestres xilenes resulten molt emotives, tenint en compte que en la memòria encara pesa l’episodi cruent de la dictadura. Moltes dones van patir persecució pel règim militar. Algunes van perdre els seus familiars: “El meu pare es trobava detingut a l’Estadi Nacional per ser partidari del govern d’Allende. Després va desaparéixer, i l’exèrcit va declarar haver-lo llançat al mar.” Algunes d’elles són conscients del seu paper essencial: “Alguna vegada vaig creure que a través de l’educació es podia transformar el món i per això em vaig fer professora, però avui crec que l’educació pot ajudar a transformar les persones i que aquestes persones, potser, podran transformar la societat.”

Cal saber gestionar el discurs artístic quan es tracta d’explorar els problemes de col·lectius vulnerables. En el cas de Colòmbia, a la violència de les armes se suma tant la crueltat de la pobresa com l’estigma del masclisme. Exercir com a mestra en un entorn desfavorit requereix molta implicació, especialment en entorns poc segurs. Ser docent a Colòmbia suposa un repte i una tasca que comporta gran dificultat.

Adverteix Pilar Méndez Rivera respecte al docent que “la seua participació en la vida pública, en estreta relació amb altres subjectes, l’obliga a posicionar-se en la complexa xarxa de relacions de poder al voltant de la confluència dels camps polític, educatiu i social” (Méndez, 2016: 18). A les problemàtiques laborals del col·lectiu se sumen elements que dificulten l’exercici professional, com ara la situació precària de les famílies de l’alumnat o, fins i tot, el mal estat en què es troben les instal·lacions on es treballa.

A la ciutat de Montevideo vam poder comprovar el pes específic que adquireix el col·lectiu docent en un país com Uruguai, petit en extensió però de gran tradició tant en reptes socials com en la defensa dels drets humans. Nombroses entitats educatives i culturals van estar implicades en el projecte. Durant els mesos de la mostra vam poder assistir a concerts, conferències, projeccions de pel·lícules i altres activitats en què es defensava el paper essencial de les mestres. Hi van participar activament estudiants de tots els nivells, dibuixant les seues mestres i comentant les seues opinions sobre la tasca de les docents. A Montevideo existeixen una Biblioteca i un Museo de la Educación, ambdues institucions regentades exclusivament per dones, per mestres. En tots els països les docents sempre ens reben amb gran hospitalitat. Els sorprén que ens interessem pels seus problemes.

A la Universitat d’Alacant els més menuts van installar els seus dibuixos a les parets, una activitat que va resultar molt atractiva. Vam poder comprovar fins a quin punt resultava important per als xiquets i les xiquetes que els seus dibuixos estigueren exposats en un lloc visible i preferent. Això demostra que l’alumnat està evolucionant cap a posicionaments més participatius. Tot i ser menuts, necessiten opinar i defensar els seus criteris. Són els alumnes els que animen els seus pares i la resta dels seus familiars a visitar la mostra, ja que el seu treball es mostra en una institució i, per això, desitgen poder explicar als seus majors com han viscut l’experiència. L’èxit de públic a les exposicions està molt relacionat amb aquest factor: familiars i amistats van al museu per mirar els dibuixos que ha fet l’alumnat.

Indagant a Internet podreu trobar informació sobre les exposicions, reculls de premsa, declaracions, vídeos, fotografies, i tot allò que s’ha difós online sobre les diverses exposicions del projecte Dones Mestres / Mujeres Maestras / Women Teachers.

Investigar des de l’art, la història i l’educació Ens interessa indagar sobre les identitats docents a partir de narratives personals (Rivas et al., 2012), utilitzant les veus de les mestres mateixes, per poder analitzar i descriure els seus comentaris des de la cultura visual. La perspectiva de les històries de vida és un camp d’estudi que planteja desafiaments, que no pot aplicar-se com una fórmula a la intenció de l’investigador i que es vincula al gir que la investigació en Humanitats i Ciències Socials va prendre a partir de 1970. A la nostra recerca participativa s’aplica una deriva que conté elements artístics, educatius, creatius i experimentals.

En les entrevistes hi participen docents de diferents centres educatius, intercanviant activitats i interessos, pràctiques artístiques i reflexió estètica durant el procés. Mantenim una relació cordial amb les mestres, cosa que permet conéixer les seues opinions (Huerta, 2017). Accedim a les seues problemàtiques observant factors com les repercussions emotives o els sentiments, elements que tanta presència adquireixen en la professió docent. Fomentem l’interés i la preocupació per investigar a l’aula (Rolling, 2017).

La Investigació Basada en les Arts té en les imatges el seu recurs més habitual (Marí Viadel et al., 2014). La majoria de professionals que es dediquen a l’educació infantil i primària són dones. En aquest sentit, el vessant visual de la proposta recull nombroses qüestions a valorar, com ara la pròpia imatge de les mestres: com les veiem, com es veuen, com els agradaria ser vistes. Entre els objectius del projecte destaca la intenció de potenciar l’educació artística, reflexionant sobre les identitats docents mitjançant un esperit creatiu, amb deriva social, adequant-lo als nous ritmes de l’esperit de recerca. Mostrem la problemàtica de les dones que es dediquen a l’ensenyament, tot incorporant temàtiques emergents com el paper de la conciliació familiar i laboral de les dones (Alonso-Sanz, 2016). Un element a tindre en compte: dels textos que ens arriben de les vint-i-una mestres de la Ribera, vint estan escrits en valencià. Aquesta implicació lingüística diu molt del moment que vivim i del llarg camí recorregut per l’ensenyament al nostre país, un camí en què les mestres han estat la clau.

Dibuixos dels xiquets interpretant les seves mestres

Les mestres de la Ribera.

El dissabte 10 de març de 2018 es va celebrar la primera sessió informativa i de coordinació a la Biblioteca Pública Municipal Joan Fuster de Castelló. Allà es van reunir les vint-i-una mestres implicades en el projecte, representant de manera equilibrada a tres centres educatius de Castelló: El Col·legi Públic Severí Torres, el Col·legi Sant Doménec i el Col·legi Hernández. Les dones participants van ser, per part del Col·legi Públic Severí Torres: Elisa Rubio, Mar Martí, Vicen Serradell, Elisa Tomàs, Luz Cogollos, Amaya Torregrosa i Loles Pausà; en representació del Col·legi Sant Doménec: Adela Martínez, Caroline Barrachina, Emma Morales, Emma López, Loli Virgel, Laura Vert i Lourdes Poveda; pel que fa al Col·legi Hernández, les mestres van ser: Maria Carmen Vila, Renata Mascarós, Clara García, Neus Monton, Amparo Salom, Míriam Sebastian i Marilina Reig.

Font de la informació: sinergias4g.com

- PUBLICITAT -