Hi ha menys diferència entre el ministre Montoro i la ministra Montero, que amb els seus cognoms. I dic això perquè, tant l’un com l’altra, pel que fa a l’infrafinançament del País Valencià, actuen de la mateixa manera. El ministre Montoro va discriminar els valencians amb un finançament ridícul. I la ministra Montero fa el mateix, amb una actitud del govern espanyol en relació al País Valencià del tot canviant, com aquella cançó de fa molt anys, la yenka: endavant, enrere, esquerra i dreta.
Només fa uns dies (Vilaweb, 13 de maig de 2020), la ministra Mª Jesús Montero, al Congrés de Diputats, negava que al País Valencià hi haja un infrafinançament. La ministra Montero (igual que abans havia fet l’exministre Montoro), adreçant-se al diputat Joan Baldoví, deia: “No inventem problemes no existeixen”.
Però o bé la ministra Montero ha perdut la memòria o bé menteix descaradament. Només cal recordar que el desembre de l’any passat, el diputat de Compromís, Joan Baldoví, afirmà que “per recolzar el Sr. Sánchez, el PSOE, en huit mesos, presentarà un nou model de finançament” (La Veu del País Valencià, 25 de desembre de 2019). Per això el govern del Botànic va celebrar la investidura del president Sánchez, el gener passat, un govern que, teòricament, desblocaria i milloraria el finançament del País Valencià (Vilaweb, 7 de gener de 2020). I si el PSOE volia desblocar el finançament del País Valencià, volia dir que aquest partit reconeixia l’existència de l’infrafinançament que patim els valencians des de fa anys i que per això mateix el govern del PSOE i Podem es comprometia a presentar un nou finançament. Tan clar que és això i tan difícil que ho entenga el govern d’Espanya, del signe que siga. O pitjor encara: que el govern sí que ho haja entès, però que no faça res per complir el que es va comprometre a fer (en aquest cas el PSOE) a canvi del vot del diputat de Compromís en la investidura del Sr. Sánchez.
Hi ha tantes dades que revelen la discriminació que patim els valencians (abans amb el PP i ara amb el PSOE i Podem), que si no ho entenen és perquè no volen entendre-ho. Només una dada: cada valencià rep 400 euros menys que la mitjana dels espanyols. Però a més, els valencians rebem de l’estat, 1000 euros menys del que rep un càntabre i 2000 menys del que rep un basc. Així, els ingressos públics per habitants des de l’estat són de 5191 a Navarra, 5069 al País Basc, 4086 a Cantàbria i només 3096 al País Valencià. Si aquesta discriminació, que és un fet tan clar no la veu la ministra Montero que diu que no inventem “problemes que no existeixen”, és perquè no vol veure-ho. Si això no és una discriminació flagrant, ja no sé què pot significar la paraula discriminació.
El gener passat, el president del País Valencià, Ximo Puig, deia en referència al dret a decidir de Catalunya, que es podia discutir de tot, però dins de la Constitució, perquè “Hi ha un marc constitucional que hem de respectar” (Levante, 3 de gener de 2020). ¿I no diu la Constitució que tots els espanyols són iguals davant la llei? ¿Per què la discriminació pel que fa al finançament del País Valencià que patim des de fa molts anys?
Cal recordar que el País Valencià, degut a la Covid-19, va acabar el mes de maig amb 411844 treballadors en Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (Levante, 2 de juny de 2020). A més, aquest estiu pot ser catastròfic per al turisme, ja que el tancament de fronteres per la pandèmia ha portat, fins ara, al 0% l’arribada de turistes estrangers al País Valencià (Levante, 1 de juny de 2020), tot i que se suposa (si no hi ha cap rebrot del virus) que a partir de juliol puguen arribar els turistes.
Davant aquesta situació de precarietat i de discriminació que pateix el País Valencià, caldria que els polítics valencians, si són valencians abans que militants dels seus respectius partits, lluitaren, d’una vegada per totes, per un finançament just, plantant-se davant els seus dirigents. ¿En què ha quedat la declaració de tots els partits polítics a les Corts Valencianes, rebutjant un finançament injust? ¿Per què els diputats valencians dels partits d’obediència espanyola, no es planten al Congrés i s’oposen al pressupost que margina el País Valencià? evidentment perquè primer són espanyols i després valencians. Per això canten amb tant de fervor: Per ofrenar noves glòries a Espanya, un cant que hauria de seguir així: I per empobrir el País Valencià.
Per altra part cal que demanem als polítics claredat i coordinació pel que fa a les seues declaracions. I sobretot cal que siguen conseqüents amb el que diuen i amb el que fan, pel tal de no confondre els ciutadans. Perquè el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha dit que no preveu la mobilitat entre autonomies fins que s’acaben les fases de desconfinament i s’entre a l’anomenada “nova normalitat”. Pel contrari, un dia abans de les declaracions del ministre Illa, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, defensava obrir la porta a permetre la mobilitat entre territoris quan s’entrara a la fase 3.
Seria bo que els polítics, en compte d’omplir-se la boca amb bones intencions i barallar-se entre ells, actuaren amb valentia i amb justícia. Sense mentides. Sense enganys. Sense asfixiar els valencians amb un infrafinançament del tot injust. I també seria interessant (tot i que no crec que ho facen), que els bisbes valencians exigiren al govern del Sr. Sánchez, en bé dels ciutadans, un finançament just, que no escanye més els valencians.
