Fundador de la Companyia de Jesús, Íñigo de Loiola, que va néixer el 1491, va ser canonitzat el 12 de març de 1622, hui fa 400 anys. Va ser la primera canonització múltiple que va tindre lloc a Roma, (on l’Església posà Sant Ignasi com a exemple de vida en el seguiment de Jesús) juntament amb Santa Teresa de Jesús, Sant Felip Neri, Sant Francesc Xavier i Sant Isidre Llaurador.
Amb una formació cavalleresca i cortesana, Ignasi, valerós i magnànim, s’aficionà a les novel·les de cavalleria com Amadís i també a les poesies del Cançoner.
Com a soldat, Ignasi lluità contra els comuners de Castella i contra els francesos en la defensa del castell de Pamplona. I va ser en aquest setge, que el 20 de maig de 1521, Ignasi va caure ferit. El cortesà malalt, durant la convalescència, com que no va trobar els llibres de cavalleria que tant li agradaven, començà a llegir vides de sants i la vida de Crist, que va despertar en ell el desig d’imitar les proeses d’aquells herois. Per això prengué la determinació de no servir més un rei temporal, sinó que es posà al servei del rei etern i universal que és Crist.
Amb aquest objectiu, a principi de 1522 Íñigo eixí de Loiola amb el propòsit de fer un pelegrinatge a Terra Santa. En passar per Montserrat, vetllà les armes davant la imatge de la Mare de Déu de Montserrat la nit del 24 al 25 de març de 1522, i gràcies al contacte amb el D. Chanon, Ignasi va fer una confessió general. Del P. Chanon el jove basc, que va deixar l’espasa de cavaller als peus de la imatge de la Mare de Déu, va rebre una sèrie d’instruccions i consells espirituals. Per això a Montserrat, Ignasi va canviar el seu vestit de cavaller per la roba d’un pobre i se n’anà a Manresa, tot i que el P. Anselm Albareda, monjo de Montserrat, pensa que Ignasi passà unes setmanes en una cova de la muntanya fent vida de penitent, abans d’anar-se’n a la capital del Bages, on, en una balma, a la vora del riu Cardener, va viure dedicat a l’oració i a la penitència i atenent també els malalts dels hospitals. A la cova on vivia, començà a escriure unes meditacions, que més tard donarien lloc als Exercicis Espirituals, “el codi més savi i universal de la direcció espiritual d’ànimes”, com va dir el papa Pius XI.
L’any passat, a l’inici de l’Any Ignasià, el papa Francesc ens exhortava a viure aquest any, que acabarà el pròxim 31 de juliol, “com una experiència de conversió”, com la que va viure Ignasi, que passà de soldat a pelegrí. El papa ens recordava que “a Pamplona, fa 500 anys, tots els somnis mundans d’Ignasi, en un moment, es trencaren”. Perquè “la bala de canó que el va ferir canvià el curs de la seva vida”. Aquella bala va significar el fracàs d’Ignasi “en els somnis que ell tenia per a la seva vida. Però Déu tenia un somni més gran per a ell”. I és que, com deia el papa, “les coses aparentment petites, poden ser importants”.
Després del seu pas per Montserrat i Manresa, de retorn a Barcelona, Ignasi s’embarcà amb destinació a Roma i d’allí passà a Venècia i a Terra Santa.
Sabent la necessitat dels estudis per a la vida apostòlica, Ignasi estudià a Barcelona i a les Universitats de Alcalà i de Salamanca. El 1528 obtingué el grau de mestre a la Universitat de París, i amb els seus primers companys va fer el vot d’apostolat, el 15 d’agost de 1534. Ignasi i els primers jesuïtes, es van posar a disposició del papa per evangelitzar el món. Va ser Pau III que, el 1540 va aprovar la Companyia. Ignasi a Roma, predicava, donava exercicis espirituals i conferències, ensenyava el catecisme i fundava diversos patronats per acollir malalts o pobres. Per tot això se’l va conèixer com l’apòstol de Roma. El 1551 va fundar el Col·legi Romà, que amb el temps esdevindria la Universitat Gregoriana, un centre acadèmic de gran importància en la formació eclesiàstica.
Ignasi va morir a Roma el 31 de juliol de 1556 i avui la Companyia de Jesús, amb milers de jesuïtes, es fa present en l’ensenyament, l’acció social i l’ajuda als més pobres i als malalts.
En aquest V centenari del pas de Sant Ignasi per Montserrat (i de la seua arribada a Manresa), hui fa 400 anys que el sant de Loiola va ser canonitzat, i amb el seu canvi de cavaller a pelegrí, va ser proposat per l’Església com a model en el camí de la fe per a tots els cristians.
