El nostre poble va celebrar, el passat dia 5, la festa més esperada pels més menuts i il·lusionats veïns de Castelló. El primer que m’agradaria aportar és l’escassa difusió que se li ha donat a l’esdeveniment, sols dos dies abans de l’acte el Miragall resumia en la seua portada la notícia, i encara que positiva no deixava de ser sorprenent: “Els Reis Mags de l’Orient confirmen la seua visita a Castelló” com si en algun moment hagués estat en entredit la seua presència, però és que la falta de coordinació amb esta redacció, la tardana enganxada dels cartells impresos o la manca d’alguna publicació convocant a la festa pareixia que així ho portava.
Deia la nostra publicació que a les 17.30h a l’esplanada del Mercat Municipal, allí estàvem tots convocats: Pares… xiquets… Banda Jove amb la totalitat de la plantilla dirigida per Raül Seguí preparats per amenitzar l’acte , si més no, el més important de l’any per als xiquets, però sembla ser que al guionista li encomanaren un altre format d’espectacle, no basat en la sorpresa i la il·lusió, sinó en el més afeblit compliment d’una tasca encomanada i que vulgues o no s’ha de presentar al receptor amb bastant menys qualitat de l’acordada, amb el prejudici als usuaris, que com són xiquets, no hi ha per què fer un acte més treballat.
Passaren les 17.30, i els Mags no havien aparegut, va arribar el tren de València, tampoc baixà ningun rei, algun xiquet em va dir: hauran perdut el tren?, passats uns moments prou llargs de confusió, ara sí, es veu que darrere la blava llum del cotxe policial venia una carrossa amb els Reis, en arribar a cert punt i parar, descendiren ses majestats, i encara no se si anaren a l’encontre dels xiquets, a fer-se fotos amb alguns coneguts, o al Centre de Salut a passar una revisió prèviament acordada per motius laborals… distanciament a peu en terra… i molt més dalt de la carrossa, des d’on plovia, això sí, bastant generosament el confeti i els caramels amb algun joguet, que és recollit pels qui més arrimats estan a l’artefacte, que encara que il·lusionador, no deixa de ser, com a mínim perillós, sé que em direu que unes persones estaven a la cura al voltant de la carrossa, molt els hagués costat d’anar caracteritzats?.
Obrint la marxa, la Banda Jove interpretava melodies adients a la festa, ja hem dit que en gran número es trobava formada, i una reflexió al cap m’acudia, sé que pautat ja es troba, per què no sona per la banda local, tant se val la Jove o la Gran, pels nostres carrers ‘l’Aguinaldo’?, que s’han de fer variacions i algun treball? em consta que hi ha voluntat, però açò s’ha de materialitzar, el tresor guardat només és apte per als àvars, siguem esplèndids i gaudim-lo, gastem-lo, quant més ho fem, més rics serem…
I en açò que la comitiva arriba a l’església, visita obligada?, més bé em va semblar rutinària, ja que la vestimenta de civil amb la qual el titular de la parròquia va rebre els Mags, no va aportar a l’acte la caracterització que li correspon, però clar, com açò és per als xiquets…
Fi del trajecte, l’Ajuntament, de nou peu a terra ses majestats, l’Autoritat esperant, semblava ser el primer dia d’ocupació dels senyors reis, indecisions protocol·làries, comunicatives… però venia el millor, uns apanyats focs d’artifici, molt dignes, donà pas a l’entrega dels joguets als més menuts, que no oblidem, són els protagonistes d’una festa que de ben segur, si ells pogueren preparar, seria ben diferent a la que estem acostumats , i si repetim el que fem, aconseguirem el mateix sempre. Innovem, dignifiquem esta festa, i si no estem convençuts o ens preguntem per què, sols tinc una resposta per a donar-vos: I és que… esta festa és per als xiquets.
Valerià Benetó
Picant damunt del nom podeu veure les fotos de Valerià Beneto i Joanjo Puertos
