Aquesta és una de les frases més cèlebres del gran Groucho Marx. Unes paraules que ben bé els polítics fan realitat pràcticament cada dia, sobretot després de les eleccions, quan, després de prometre una cosa al seu electorat, fan la contrària. I és per això que la política està desprestigiada. Entre la corrupció i les incoherències i les mentides de molts polítics, aquesta activitat pública al servei dels ciutadans no és valorada positivament.
Tots recordem com després de les eleccions del desembre de 2105, Ciudadanos va recolzar el PSOE per tal de formar un nou govern a l’Estat espanyol. Però com que no es va arribar a cap acord amb els altres partits i PSOE i Ciudadanos no van aconseguir la majoria absoluta, es van haver de celebrar unes altres eleccions el juny de 2016. Després d’aquests comicis del mes de juny, va ser també Ciudadanos qui de nou va recolzar una opció política per arribar a formar un govern. Però en aquell moment no va ser el PSOE qui va rebre els vots de Ciudadanos (com mig any abans) sinó que el partit del Sr. Albert Rivera va recolzar el PP. Evidentment amb tot el seu dret. El que passa és que si en només sis mesos Ciudadanos va fer aquest canvi, recolzant primer el PSOE i després mostrant el seu suport al PP, això fa que la ciutadania dubte o recele d’uns polítics que com Groucho Marx, abans deien blanc i ara, negre.
A més, crec que els partits polítics haurien de ser honestos, veraços i valents, per anunciar, abans de les eleccions, quins partits recolzarien i quins no. D’aquesta manera els qui voten un partit polític, tindrien elements de judici per recolzar-lo (segons les aliances que proposen) o no.
De nou, i l’hemeroteca n’està plena, podem vore les mentides de diversos polítics. Allò que deien i allò que ara pretenen fer. Només uns exemples. El Sr. Albert Rivera abans de les eleccions deia: “No anem a pactar amb el PSOE, ni amb Sánchez, els traurem i punt”. Per això Cs, després de les eleccions del 28 A, aprovà per unanimitat no pactar en cap cas amb el PSOE. Però ara Cs no descarta pactes locals ni amb el PSOE ni amb Vox. De fet el Sr. Manuel Valls, abans de les eleccions denunciava la Sra. Colau, que “ha sortit de la ambigüitat: és sobiranista”. I també: “Colau i Maragall són la mateixa cosa”. I per això durant la campanya electoral, el Sr. Valls deia: “Cal fer fora la Sra. Colau. Hem d’evitar l’aliança entre el Sr. Collboni i la Sra. Colau”. I encara: “Cap pacte possible amb el populisme de la Sra. Colau”. I la Sra. Colau deia en referència al Sr. Valls: “Fins ara, les elits han pogut fer el que volien”. Però ara el Sr. Valls ha ofert els seus regidors a la Sra. Colau i al Sr. Collboni, i sense condicions, per tal d’evitar un alcalde d’ERC. Per la seua banda, la Sra. Colau ha dit que en cap cas no pactarà ni amb el Sr. Valls ni amb Junts per Catalunya. I més recentment, el Sr. Maragall ha allunyat un pacte només amb la Sra. Colau.
Però el polític més camaleònic és el Sr. Toni Cantó, candidat de Cs a la Generalitat del País Valencià. El Sr. Cantó vetava, abans de les eleccions autonòmiques, qualsevol “pacte de Cs amb els socialistes valencians”, ja que el Sr. Cantó no volia de cap de les maneres pactar “amb el PSC valencià”. I afirmava que “en la Comunitat Valenciana tampoc pactarem amb el PSPV”. Però només fa uns dies, el Sr. Cantó “veia complicat pactar amb el PSPV a Alacant, però sense descartar-ho del tot”. El Sr. Cantó sí que descartava (però ja vorem si es desdiu del que va dir) pactar amb Compromís i Podem, però no amb Vox.
També el Sr. Pablo Casado i la Sra. Dolors Montserrat, del PP, defensaven fa un any que governara “per llei, la llista més votada, sense pactes als despatxos”. Però ja hem vist que la Sra. Mª José Català, que no ha estat la llista més votada a l’ajuntament de València, vol ser alcaldessa.
