Per Aida Estrada
De normal, anar a fer la compra no és una de les meues activitats preferides i, en els temps que corren, encara menys. Més bé, m’estressa bastant. Per això i per altres motius evidents (això de la pandèmia i del confinament) només vaig a comprar quan la llista és molt llarga. Compre el que necessitem i una miqueta més per tenir rebals i no haver de tornar a eixir als 3 o 4 dies.
No sóc qui per qüestionar o criticar el comportament de ningú, perquè cadascú sap quina realitat es viu a sa casa.
Però des que ha començat aquest període incert i incòmode per a totes i tots nosaltres, sempre que he eixit de casa per anar a comprar m’he trobat amb persones poc considerades i amb actituds totalment reprovables.
Però el que m’he trobat hui m’ha indignat, i molt. Si no fos prou que només entrar, m’he trobat una mare que anava a fer la compra amb la seua filla de 7 anys (un gest, es veu, bastant habitual), el senyor que feia cua per pagar darrere meu portava un litre de llet i un paquet de crackers. Sí, ha eixit de casa, ha anat a un lloc públic on ens aconsellen anar amb poca freqüència i a per coses necessàries a comprar UN LITRE DE LLET I UN PAQUET DE CRACKERS.
Senyor jubilat, potser vosté necessita eixir de casa i que li pegue una miqueta l’aire (i no és que al Mercadona es respire un ambient distés, especialment), però si el meu fill de 4 anys ple d’energia i infantesa porta quasi un mes tancat a casa aportant el seu granet de sorra perquè s’acabe aquesta situació quan abans, no entenc per quina raó vosté s’ha de sentir més especial que ningú i creure’s amb el privilegi de seguir amb la seua rutina diària com si la resta de mortals importàrem una merda.
Aprofite per agrair i aplaudir tots aquells xiquets i xiquetes que, com el meu fill, estan sacrificant estoicament la seua llibertat per salvar el món.
Aida Estrada
