En record de Ximo Villar – article publicat el 2 de desembre de 2007
Adéu Ximo
Hui 2 de desembre de 2007 s’ha mort Ximo Villar. Va ser un homenot singular. Un home bo. Un tros de pa.
Un colp molt fort per a tots, malgrat que els seus amics i familiars coneixíem la condició irreversible de la cruel malaltia que finalment se l’ha endut, quan finalment ha arribat el desenllaç tots ens em quedat bocabadats.
Era un xic de la terra, dotat d’exquisida sensibilitat. Tot ell transmetia alegria i li agradava la vida. Trobava un gran plaer en fer xerradetes amb els amics i quan te’l trobaves la conversa sempre era profundament enriquidora, permanentment amb tocs d’una fina ironia que el caracteritzava. La música tenia un sentit molt especial per a ell.
Era profundament tolerant i sempre el respectava, foren quines foren les teues idees. També en això ha estat un exemple en aquest temps.
Hi ha persones que passen per aquest món sense fer massa pols i és per això que només ens adonem de la seva veritable dimensió quan ja no hi són.
és justament el cas d’aquest xicot de Castelló, profundament de la seua terra i el primer en participar a l’hora de dur endavant projectes per a millorar el nostre poble. El seu és un legat important, fet com tot en la seva vida, discretament, de puntetes i sense estridències.
Ens ha deixat un gran home de Castelló, però la seva memòria serà sens dubte una petjada que perdurarà tant als nostres cors com també en el subconscient col•lectiu d’aquest racó de món que tant va estimar.
Descansa en pau, amic Ximo
