Santa Teresa de Jesús Jornet
CN | Xavier Martí
Hui fem memòria, especialment a la diòcesi de València, de Teresa de Jesús Jornet i Ibars, qui per a l’assistència dels ancians va fundar l’Institut de les Germanetes dels Ancians Desemparats i va morir a Llíria (el Camp de Túria) en 1897. En terres valencianes la congregació compta amb més d’un centenar de religioses que atenen 1.200 persones majors. També commemoraran la festivitat les comunitats de la congregació a tot el món, en les quals prop de 2.000 religioses atenen més de 20.000 majors sense recursos en 200 asils i residències en 21 països a Europa, Iberoamèrica, Àfrica i Àsia.
Algunes castellonenques han sigut membres d’esta congregació. Hui només en citaré dos, les més destacades.
Sor Nieves (de la Inmaculada) Soro Franco (Castelló 1894 – Còrdova 1969) fou superiora de les cases de Sant Feliu de Guíxols, Cenicero, Calatayud, Palafrugell, Elx i Jumilla. “Fue una Hermanita muy bondadosa, afable, caritativa y de grandes dotes de gobierno”.
Del mateix institut fou sor Nieves (del Niño Jesús) Martínez Caldés (Castelló 1897 – Rubielos de Mora 1955), superiora de les cases de Cullera i Rubielos de Mora, i consellera a Carabanchel.
D’altra banda, l’evangeli de hui és una dura diatriba de Jesús contra la hipocresia dels mestres de la Llei i els fariseus de la seua època. Una diatriba que és intemporal i que es pot llançar contra els mestres de la Llei i els fariseus de cada temps. Qui són ara? Vosaltres voreu… En tot cas, sigau durs però no cruels.
