23 de setembre de 2024: Tecla i Linus
CN | Xavier Martí
Hui és Santa Tecla, una verge i màrtir del segle I que fou seguidora de sant Pau de Tars. El nom no té res a vore amb eixes palanquetes que tenen pianos, òrguens i similars. Alguns graciosos l’ha volguda fer patrona de la informàtica i d’Internet. Si atenem a l’etimologia (del grec Théos-kleos) és un nom molt cristià i molt bonic, perquè vol dir ‘glòria de Déu’. No hi cap dona de Castelló que s’anomene Tecla, i ho comprenc. En 1761 hi havia una Tecla Martínez, viuda i pobra de solemnitat. A Xàtiva hi ha una parròquia dedicada a la Mare de Déu de la Mercé i a Santa Tecla. A València hi havia el convent de Santa Tecla d’agustines ermitanes.
En l’àmbit literari valencià tenim a Tecla de Borja (1435-1459), germana del papa Alexandre VI, poetessa, a qui Ausiàs March li va adreçar un poema.
Hui també fem memòria del papa que va succeir a sant Pere: Linus [o Lli], en castellà Lino. A Castelló hi ha tres ‘Lino’ i una ‘Maria Lina’. Lino Martí Gil (*1870), nebot del comerciant Salvador Gil, es va casar amb la mestra Matilde Soro Català. En temps de la Segona República ja teníem taxi a Castelló, i el taxista era Lino Amorós Perales; en 1931 va seguir amb el seu cotxe la III Vuelta Ciclista a Levante, perquè participava Antoni Escuriet; la matrícula era V-11573.
D’altra banda, l’evangeli de hui diu, entre altres coses: “no hi ha res amagat que prompte o tard no siga descobert, ni res secret que prompte o tard no es conega i ixca a la llum”. Açò, ¿no ho saben els corruptes? De tota manera, pel context Jesús es referix a coses bones: també eixiran a la llum, com, per exemple, les seues paraules de vida.
