Cent anys d’Elvira Mateu Ferrando

22 de setembre de 2024: Una centenària

CN | Xavier Martí

Ahir vos anunciava que hui vos parlaria de la centenària Elvira Mateu Ferrando. Va nàìxer a Castelló l’1 de setembre de 1868. La celebració del seu centenari en 1968 va meréixer pàgines de diaris i també uns minuts de televisió.

Amadeo Romà, corresponsal del Levante, escribía: “El año pasado, cuando doña Elvira Mateu contaba noventa y nueve años, estuvo a punto de dejarnos. Ya no hablaba. Le rodeaba un batallón de hijos, nietos y biznietos. El señor cura, don Joaquín Cots, puso un crucifijo en los labios de la moribunda, y ella los abrió para decir: “Senyor retor, jo en tinc un millor que eixe”.

Els cent anys es van celebrar amb missa, banda de música i carrers engalanats. Tenia aleshores 11 fills, 24 nets i 48 besnets. Es va casar a 21 anys amb José Ramón Talens Sanchis i va enviudar a 60 anys. Amadeo li va preguntar la recepta per a viure tant. Elvira va respondre: “Treballar molt i menjar poc“. Preguntada sobre si estava contenta de l’homenatge, diu: “Contenta. D’estar entre els meus fills, els meus nets i els meus besnets. De voler a tots, i que tots em vullguen. Quan Déu no se m’ha emportat, és perquè allí no faig falta. Quan Ell vullga, estic disposta a anar-me’n”.

El dia 4 de setembre, Fernando Ferri Llagaria, feia una crònica de la celebració en el diari Las Provincias. Elvira, entre altres coses que havia fet en sa vida, “amasaba 28 panes, dia sí, dia no, y fabricaba queso, que luego vendía en el mercado, situado en la plaza Francisco Carbonell (de l’Om)”. “Aún tiene en la paz de su centenario –conclou don Fernando– el cariño de una gran familia”.

Elvira va faltar el 6 d’octubre de 1969. Y Fernando Ferri va redactar la notícia. En ella recorda que, quan al centenari, feu presència “Televisión Española, que desplazó un equipo para interrogarla, lo cual se realizó en el patio de su casa, saliendo después en uno de los telediarios de la actualidad nacional”.

D’altra banda, hui podem felicitar els qui s’anomenen Maurici o Mauricio, que a Castelló en són dos o tres.

Per últim, en l’evangeli d’este diumenge Jesús anuncia ja la seua passió, mort i resurrecció. I, mentrestant, els deixebles, no solament no entenen res, sinó que discutixen quin d’ells és el més important. Açò de qui va davant i darrere, tots en som experts. Ara, de morts i resurreccions: yo no comprender.