Miracles de sant Bernat màrtir a Castelló (I)
CN | Xavier Martí
Hui commemorem els sants màrtirs Bernat, monjo de l’Orde Cistercenc, i les seues germanes Maria i Gràcia (c. 1180). Són especialment venerats a Carlet i a Alzira, però també a Benimodo, Guadassuar, etc. Coneguts pel poble com Sant Bernat i les germanetes. A la diòcesi de València són celebrats el 23 de juliol. Vos contaré breument la seua història i un dels dos miracles que va fer sant Bernat a Castelló:
Ahmet ibn al Mansur, fill del reietó de la Vall d’Alcalà, va nàixer a l’alqueria de Pintarrafes vora l’any 1135, al terme castral de Carlet. Educat en la cort del rei Llop, de València, fou enviat com a ambaixador a Catalunya cap al 1156, però en passar pel monestir cistercenc de Poblet es convertí al cristianisme, es batejà amb el nom de Bernat i es va fer monjo del susdit monestir. Cap a l’any 1181 fou enviat a la Ribera per tal de predicar l’Evangeli a la família. El pare ja havia faltat i el germà el va rebre a desgrat; les germanes Saida i Soraida, en canvi, reberen el bateig amb els noms de Maria i Gràcia. El germà els va perseguir i els va executar prop d’Alzira el 21 d’agost de 1181.
Esta és la “història” que, des d’una perspectiva crítica, sempre ha despertat sospites d’autenticitat. El prevere Andreu Monsó Nogués deixà, en morir, unes notes d’arxiu que publica Farré, el qual n’afig un parell del fons del monestir de Poblet. D’esta manera, segons Farré, és “altament probable un fonament real dels fets narrats per la tradició o llegenda medieval”.
L’any 1599 es van trobar les seues relíquies i des d’aleshores s’estén la devoció, especialment en els pobles de la Ribera. Així ho confirma mossén Bleda:
“Son infinitos los milagros que el bendito santo obra de continuo en los enfermos del mal que se ha dicho, y todos los pueblos, y villas de aquella comarca, y ribera de Xucar acuden con devoción, a encomendarse a él, y en el dia de S. Bernardo Abad, en que celebran su fiesta, es muchísimo el concurso” (Bleda, Jayme: Coronica de los moros de España, Felipe Mey, Valencia 1618, p. 826).
També fou gran la devoció dels castellonencs i castellonenques a sant Bernat. I tanta que fins i tot va fer un parell de miracles. El primer és narrat molt breument per Alonso del Castillo Solorçano en el llibre Sagrario de Valencia, en quien se incluyen las vidas de los illustres santos hijos tuyos, y del Reyno (Silvestre Esparsa, València 1635). Ho conta així:
“Una muger de Castellón estando muy en el cabo, ya con la Extrema unción, de una enfermedad de fluxo de sangre, que le durava muchos días, beviendo en una poca de agua los polvos de tierra del sepulcro del santo, con mucha devoción se halló sana y libre de su enfermedad, de que dio gracias al santo Mártyr, por el favor que recibió” (p. 83v.)
Demà vos contaré el segon.
D’altra banda, l’evangeli de hui és la paràbola dels jornalers de la vinya, que ha fet córrer rius de tinta. En un breu: uns fan més hores de treball que altres i tots cobren igual. En la lògica del món això és una injustícia per als jornalers i una ruïna per al propietari. En la lògica del Regne de Déu és expressió de la lliure voluntat de Déu i de la seua magnanimitat. Sigam màgnànims, com ell és magnànim! [Continuar llegint]
